Durant el procés, els portaveus independentistes i mitjans de comunicació de la Brunete mediàtica es van fer un fart d’insistir en que Europa i el món ens mirava. Els digitals del règim estaven pendents de qualsevol article o al·lusió a aquest procés en un mitjà imprès o digital del país que fos per donar per constatat aquest interès per la causa independentista. Tant li feia si ens miraven amb admiració o amb espant pel que podia representar de rampell encomanadís a d’altres regions i comunitats d’altres països.
L’Europa progre estava pendent de les eleccions generals d’aquest diumenge a Espanya. I ha rebut bones notícies. La ultradreta que ha anat creixent i escampant-se per nombrosos països europeus va fracassar ahir. Vox va perdre 19 dels 52 diputats que tenia i les opcions d’entrar en un govern liderat pel Partit Popular s’han pràcticament esvaït del tot.
A Itàlia la ultradreta va arribar al poder de la mà de Georgia Meloni el passat mes d’octubre. A França, Marine Le Pen guanya terreny a cada convocatòria electoral. Alternativa per Alemanya no para de créixer a les enquestes i estaria ja per davant del Partit Socialdemòcrata. A Àustria, sembla que els partits amb possibilitats de governar competeixen a veure qui és més xenòfob. El partit d’extrema dreta Els finlandesos ha entrat al govern fa unes setmanes. A Hongria i Polònia no hi ha manera de fer fora els governants xenòfobs i ultraconservadors. A Grècia la dreta acaba de guanyar les eleccions i els partits ultres creixen com bolets.
Que Vox s’hagi estampat a les eleccions generals espanyoles és una gran notícia pel progressisme europeu i una alenada d’esperança i ànim pels que creuen que no hi ha res a fer contra aquest tsunami ultraconservador.
Potser la remuntada que demanava Pedro Sánchez no s’ha acabat de donar del tot, però és un símptoma que ni a Espanya ni a cap país europeu estem condemnats a donar per bo que l’extrema dreta tingui cada cop més poder als nostres governs i a les nostres vides.
