Un espanyol de dretes i un espanyol d’esquerres tenen idees molt diferents. Igual que un català de dretes i un català d’esquerres. O un madrileny de dretes i un madrileny d’esquerres. Els partidaris de la independència de Catalunya asseguren que els espanyols, en la qüestió de l’organització territorial d’Espanya, són tots iguals. Que no hi ha diferències entre els que es presenten com progressistes i els que es defineixen com conservadors.
Per justificar aquest disbarat, els independentistes l’imputen a Josep Pla. L’expressió de l’escriptor empordanès que més s’apropa a la desafortunada expressió la trobem a la pàgina 343 del seu Quadern Gris. Allí reprodueix una conversa amb el seu pare, que li diu: “Pensa que el que s’assembla més a un home d’esquerra, en aquest país, és un home de dreta. Són iguals, intercanviables, han mamat la mateixa llet. Però és que podria ser diferent? No en dubtis: aquesta divisió és inservible”. És a dir que, tot cas, el que el pare de Pla afirma és que el que s’assemblen molt són els catalans de dretes i els d’esquerres. Pel pare de l’escriptor les diferències entre la gent no s’estableixen per les idees polítiques sinó “entre persones intel·ligents i purs idiotes, entre bones persones i malparits”.
Discrepo del progenitor de Pla. Hi ha diferències entre ser de dretes i ser d’esquerres. I hi ha més diferències encara entre ser progressista i ser d’extrema dreta. Equiparar uns i altres és insultar les persones que lluiten per fer caure els poderosos, per capgirar un sistema on els rics gaudeixen de privilegis i avantatges econòmics, polítics i mediàtics. Dir que un espanyol de dretes és igual que un espanyol d’esquerres és tancar els ulls a la realitat o mentir descaradament.
L’humorista Manel Vidal es va permetre el luxe de dir que pel que fa la qüestió territorial els votants del PSC eren nazis i l’assessor de Carla Ponsatí, Jordi Graupera, va intentar justificar-ho en una tertúlia de Catalunya Ràdio i en un article al diari El País. Malament. Molt malament.
Hem vist les primeres mesures dels governs de PP i Vox a les comunitats i ajuntaments que controlen després de les eleccions del 28 de maig. Aquests governs d’extrema dreta eliminen a les Illes Balears l’obligació dels funcionaris de saber català i a València, quan un regidor de Vox anul·la les subscripcions a revistes escrites en català, el nou president de la comunitat diu que ja li està bé, que el que no es pot suspendre és la subscripció a les revistes en valencià. La normalització del català a les Balears i la comunitat valenciana impulsada pels anteriors governs d’esquerra se’n van en orris.
Una mentida repetida mil vegades acaba semblant una veritat. La mentida que els espanyols d’esquerres i de dretes són idèntics pel que fa a la relació amb Catalunya i el català pot convèncer els més fanàtics independentistes però els que toquen una mica de peus a terra saben que no és així. I esperem que no calgui que un govern de PP i Vox imposi la supressió dels mossos d’esquadra, el retorn a l’Estat de les competències que ara tenen les autonomies en Sanitat, Educació, Seguretat i Justícia o la il·legalització dels partits independentistes perquè deixem d’escoltar aquesta estúpida mentida.
Ah! I Biden i Trump també són diferents!
