Proverbios y cantares del poeta Antonio Machado va ser publicat el 1912. Incloïa 53 poemes l’últim dels quals era Españolito. Diu: “Ya hay un español que quiere vivir y a vivir empieza, entre una España que muere y otra España que bosteza. Españolito que vienes al mundo, te guarde Dios. Una de las dos Españas ha de helarte el corazón”. Machado ens parlava de les dues Espanyes, la progressista i la conservadora, enfrontades molt abans que els franquistes emprenguessin la guerra civil que va acabar amb la República i la democràcia.
L’Espanya conservadora es va imposar a les eleccions municipals i autonòmiques del passat mes de maig. A moltes ajuntaments i parlaments autonòmics el poder ha passat a mans del Partit Popular amb el suport i, a vegades, fins i tot amb la participació al govern, de Vox, un partit que no renega del franquisme, més aviat se’n considera hereu. Passarà el mateix a les eleccions generals del proper dia 23?
Aquestes eleccions han quedat plantejades com una nova topada entre les dues Espanyes: la progressista que representen els socialistes i Sumar i la conservadora, representada pel tàndem PP-Vox. Els sondejos preveuen una victòria conservadora. Si es produís, molts avenços socials que ha impulsat el govern de coalició progressista serien derogats, segons han anunciat els portaveus de la dreta. El programa electoral de Vox preveu recentralitzar competències com l’educació, la sanitat i els serveis socials, que ara són a mans de les comunitats autònomes, desmuntar els mossos d’esquadra i l’ertzaintza o enviar vaixells de guerra prop de les costes espanyoles per rebutjar els immigrants que s’hi acostin.
Davant d’aquesta amenaça, s’ha de promoure el ‘vot de la por’? No m’agrada parlar de por. Tinc el mal regust de boca de l’ús impropi que en van fer els independentistes després dels atemptats a Barcelona i Cambrils de l’agost del 2017. “No tenim por”, deien, quan tenir por és el més lògic davant d’atemptats terroristes indiscriminats.
En comptes de por prefereixo parlar de responsabilitat, arguments i esperança. Si el PP i Vox tenen molts vots és perquè han convençut molta gent perquè els doni suport. És cert que juguen amb l’avantatge de tenir més diners i més poder als mitjans de comunicació que els seus adversaris d’esquerres. Com és igualment cert que aquesta involució conservadora decantada cap a l’extrema dreta la veiem a mig món, Europa inclosa. Si volem un futur amb societats on predomini l’afany d’ajudar als més vulnerables, la solidaritat, la justícia social, l’hem de construir no des de la por sinó des dels arguments i tocant el cor de les persones, no només la seva butxaca.
La por ens vol tancats a casa, espantats, atemorits. L’esperança obre finestres. La por és el passat que retratava Machado. Més aviat o més tard ni cap Espanya ni cap Catalunya ens glaçarà el cor. I això s’aconseguirà a base d’arguments, vots i pencar molt.
