‘El lado oscuro del Raval’ (‘El costat fosc del Raval’). Aquest és el títol del podcast que setmanalment podeu trobar aquí . És una iniciativa de la Fundació Àmbit Prevenció que implica persones que viuen o freqüenten el barri i que són consumidors habituals de drogues. El centre d’operacions el tenen al carrer d’en Robador i el locutori, que el cedeix la cooperativa Colectic, al carrer Salvador. Em van convidar a compartir amb ells unes estones de preparació i gravació dels seus programes i vaig tenir la sensació que m’ensenyaven el Raval real, humà i lluitador contra els estigmes, la vulnerabilitat i la marginació a què es sotmet gent amb històries personals molt dures i complicades.
Vaig néixer al carrer de’n Robador ara fa 66 anys. Els meus pares vivien en una lleteria que hi havia crec que al número 10 i que gestionaven els pares de la meva mare. Quan jo tenia sis anys els meus pares, el meu germà i jo vam anar a viure a la Ronda del Guinardó. Per tant, la meva memòria no ha retingut records del temps que hi vaig viure. Sé del carrer d’en Robador d’aquella època, que aleshores es deia Robadors, el que em van explicar els meus pares i les poques coses que he llegit en mitjans de comunicació i llibres. Era i és un carrer on la prostitució era i és molt present. Hi he passat de tant en quan al llarg de la meva vida. El seu entorn s’ha ‘esponjat’, com en van dir quan van tirar cases i hi van instal·lar la Filmoteca de Catalunya, un hotel enorme o la seu de la Unió General de Treballadors.
Ara, quan hi he tornat un cop més, perquè, casualitats de la vida, un amic treballa al local de la Fundació Àmbit Prevenció en el programa de Reducció de Danys, he conegut persones de carn i ossos que assumeixen de forma natural les seves addiccions i intenten compaginar-les amb una vida que la realitat i la societat els ha posat força difícil. Col·laborar a “El lado oscuro de la vida” els ajuda a sentir-se útils i a divulgar les denúncies, necessitats i il·lusions dels seus convidats setmanals.
En un parell de setmanes he conegut nois i noies amb discapacitats mentals, atesos per l’Associació Catalana d’Integració i Desenvolupament Humà (ACIDH), feliços de ser escoltats i participar en la preparació d’un dels podcasts del programa. També he conegut un noi sirià, refugiat a casa nostra des de fa cinc anys, que em va ensenyar els forats de les sis bales que tenia al cos, una de les quals, allotjada en un pulmó, els metges no gosen treure-li per por a complicacions durant l’operació. Aquest noi s’està plantejant tornar al seu país, on l’amenaça de la seva detenció és evident, perquè no hi ha manera que regularitzi la seva situació administrativa aquí.
Ha estat un curs accelerat, una bufetada de realitat. Bufetada que agraeixo i que recomano a tots aquells que vulguin viure mirant més enllà de les pantalles d’ordinadors, mòbils i melics. Al meu carrer, el carrer on vaig néixer, hi ha una gent fantàstica, treballadors i treballadores d’Àmbit Prevenció que intenten reduir els danys físics i morals que pateixen unes altres persones que tenen dret a ser tractades com a tals però que no se’ls respecta. Gent que trobareu cada setmana a “El lado oscuro del Raval”, tot i que jo crec que hi ha més llum en aquest Raval que als despatxos i cases dels poderosos i privilegiats que viuen d’esquenes a ella.
