Els primers ajuntaments democràtics van donar veu a les dones, que havien estat silenciades per feixistes i franquistes durant gairebé 40 anys de dictadura. Les regidores que van entrar a les administracions van desenvolupar les primeres polítiques feministes, creant xarxes de dones a través dels consells municipals; impulsant programes de suport a les víctimes de violència masclista; recuperant la formació o bé millorant les condicions laborals de les dones a les empreses.
Judith Ibáñez va entrar com a regidora a l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat l’any 1983, i va ser la impulsora del primer consell municipal de dones de Catalunya, amb la presència de joves entitats de dones i representants de formacions polítiques. En declaracions a EL TRIANGLE, destaca que una de les condicions que va posar a l’alcalde José Montilla va ser que “el consell havia de ser resolutiu i que allò que es decidís havia de ser assumit per l’alcaldia. A més, el consell mai va votar res i s’arribava a acords després de debatre molt, demostrant que hi havia un model de consens liderat per dones”. Per Judith Ibáñez, s’ha avançat molt en 40 anys, però, la lluita efectiva per la igualtat de drets entre homes i dones “encara no està assolida, i no s’ha arribat a tot allò que volíem, com és el cas de la violència masclista ,que creix, va a més i no sabem com aturar”.
També durant aquells anys, des de Cornellà, la professora de secundària de literatura espanyola Carmen Romero lluitava per donar visibilitat a les dones, incorporant textos literaris escrits per elles en el currículum escolar, posant així en marxa les primeres accions de coeducació. En declaracions a EL TRIANGLE, la històrica feminista alerta que “estan en risc 50 anys de lluites feministes, i que “es pot arribar a produir un retrocés molt gran” si Vox governa a moltes institucions amb el suport del PP.
Segons Carmen Romero, “formacions com Vox denigren tot allò que té a veure amb la formació per la igualtat o la violència masclista, i el que més angunia fa és que hi ha gent jove que està en aquest carro de la negació.” Hi ha joves que preocupen perquè “neguen la violència envers les dones, i recorden aquests terraplanistes, que afirmen que la terra és plana quan s’ha demostrat científicament, des de fa segles, que la terra és una esfera”. “Estan en risc els drets humans de les dones”, afirma Carmen Romero, i per tant “Vox ha de veure que estem organitzades, que no tirarem enrere i que no ho tindran fàcil per fer-nos perdre drets fonamentals”.
La involució de drets que promou Vox en el camp de la igualtat també és motiu de preocupació per la síndica local de Sant Boi de Llobregat i presidenta del Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya (FòrumSD), Dolors Vallejo. En declaracions a EL TRIANGLE, deixa clar que cal treballar perquè no es faci cap pas enrere, ja que “les polítiques d’igualtat no estan del tot consolidades i s’han de reivindicar cada dia”.
Segons la històrica feminista de Sant Boi, Vox utilitza arguments genèrics i interessats per negar les polítiques d’igualtat, i promou discursos negacionistes amb la igualtat com ho fa amb el canvi climàtic. “Desacrediten qualsevol moviment amb el qual no estan d’acord. Fan una OPA hostil en genèric, perquè sigui molt fàcil d’entendre per al gran públic, i no contrasten les seves afirmacions”, afirma la síndica local.
Per reforçar l’avenç en igualtat, Dolors Vallejo destaca la importància de treballar el rol dels homes en una societat més igualitària, en el que s’anomenen “noves masculinitats”. Quan dones més veu i més espais a les dones, canvies equilibris i es perden certs drets. Per tant, cal treballar i promoure nous rols masculins, on els anteriors ja no serveixen.
La sociòloga i directora de la Consultoria MiT, Blanca Moreno, alerta de la força del patriarcat avui dia. Segons manifesta a EL TRIANGLE, “el patriarcat no és un concepte acadèmic, sinó una realitat molt organitzada, que es troba a mitjans de comunicació, empreses o partits polítics, com és el cas de l’extrema dreta. Ara volen esborrar de l’agenda política la visibilitat i la veu de les dones”. I per això no fan coeducació a les escoles; eliminen les subvencions a entitats de dones o substitueixen les regidories d’igualtat per regidories de Família.
Per Blanca Moreno, “les dones tenim dret a no tenir família, i no existeix una única concepció de família. Per tant, una regidoria de Família no vetlla pels drets de les dones. De fet, els nega”. Per assolir una societat més equitativa, “les dones necessitem polítiques específiques i, com promou la Comissió Europea, calen mesures d’estratègia dual, és a dir, mesures específiques i mesures transversals de gènere”, com indica Blanca Moreno.
