Sembla que a les eleccions del 28 de maig, Vox incrementarà notablement la seva representació municipal ja que, a diferència del 2019 que es va presentar a 752 municipis d’Espanya, ara ho fa a 1936, número per cert amb rerefons nostàlgic per Vox. Recordem aquella cançó de “Vamos a volver al 36” que es va cantar des de la tribuna a la festa de Vox el passat octubre. A Madrid és presenta a tots els municipis de la Comunitat, 179. A la província de Barcelona passa de 28 candidatures a 81. Queda lluny de presentar-se als 8.131 municipis que té Espanya, però al conjunt de pobles i ciutats on ho fa, hi viu el 80% de la població de l’Estat. Si fa quatre anys va obtenir 525 regidors, ara podria acostar-se a dos mil. Molts regidors de Vox que van ser escollits fa quatre anys han deixat el partit disconformes amb l’autoritarisme de la direcció i es presenten amb altres candidatures. Però la marca Vox és la que ven, i fora no hi ha futur.
Evidentment Vox i PP arribaran a acords a molts ajuntaments si bé a diferència de 2019, que era la pota petita del Trifachito de PP, Ciutadans i Vox, el partit d’Abascal demanarà entrar als equips de govern. Tot i això sembla difícil imaginar que en aquells ajuntaments en que el PP no hagi estat la llista més votada, i la suma de PP i Vox doni la majoria absoluta, Vox es voti a si mateix en el ple d’investidura, motivant que es formi un govern d’esquerres. L’elecció d’alcalde no funciona com la d’un president autonòmic que pot allargar-se i haver de repetir les eleccions, sinó que es fa tres dissabtes després de que hagin parlat les urnes. I si cap candidat no té el suport de la majoria absoluta de regidors, s’anomena alcalde el que va tenir més vots ciutadans el dia de les eleccions.
El conflicte entre el PP i Vox es donarà en les autonòmiques, on com va passar a Castella i Lleó i pretenia fer a Andalusia, Vox diu que només donarà suport al PP si se li dona la vicepresidència. El 28 de maig se celebren autonòmiques a dotzecomunitats. El PP governa ara només a Madrid i Múrcia. Per això la victòria el 28-M es mesurarà amb quantes autonomies canvien de color i passen del vermell del PSOE o de pactes d’esquerres com els de València i les Illes, al blau del PP. Es diu que si cau València i passa a ser governada pel PP, serà l’anunci que les eleccions de desembre les guanyarà el PP de Alberto Núñez Feijóo, que serà el nou president del govern d’Espanya. Però això està per veure perquè el populisme conservador més fort que competeix el 28-M, no és el de Vox, sinó el d’Isabel Díaz Ayuso que tal com va fer amb Pablo Casado que se’l va menjar en 7 dies, sembla que vol fer el mateix amb Feijóo. Ayuso triomfa amb un nacional populisme espanyol i madrileny sense que els seus errors o draps bruts li passin factura i ara aspira a superar els 65 escons que va obtenir a les passades autonòmiques i fer-se amb la majoria absoluta de l’Assemblea sense haver de necessitar a Vox. Unes eleccions de 2021 en les que recordem va triomfar amb els seus eslògans de “comunisme o llibertat” i reivindicant “viure a la madrilenya”, acabant amb les restriccions a les activitat econòmiques, rebaixant impostos i competint de manera deslleial amb les altres autonomies per atraure empreses.
La divisió i lluita caïnita en l’espai de Podemos, Más Madrid i Sumar ajudaran a la victòria de Díaz Ayuso. I pel que fa Vox, la contrincant d’Ayuso és Rocío Monasterio, gens popular i força estirada que, més que sumar vots al partit d’Abascal, n’hi treu. I si la victòria d’Ayuso a Madrid és aclaparadora, o sigui que puja tres escons i obté la majoria absoluta, i en canvi el PP del moderat Feijóo, no puja a les altres autonomies, podria començar una nova cacera dins del PP, amb Ayuso postulant-se per ser la candidata que competiria amb Pedro Sánchez al desembre, a la vegada que el discurs trumpista d’Ayuso pot menjar-se també part de l’espai de Vox. Pot semblar temerari especular que Ayuso es mengi en poc temps a Feijóo, però recordem fa quinze mesos com va ser de ràpida la inesperada caiguda de Pablo Casado. Com explica i detalla la periodista Alicia Gutiérrez en el seu llibre “Porque me da la gana. Ayuso, la nueva lideresa”, editat per Akal, la presidenta madrilenya amb l’exitós ajut del bruixot Miguel Ángel Rodríguez, ha tingut aquests últims anys una carrera ascendent imparable. I qui s’oposa a ella o no s’aparta per deixar-li pas, és home mort. Veiem sinó les imatges de com va humiliar el 2 de maig el ministre Félix Bolaños, amb Feijóo allà al costat, per deixar clar que és ella qui té el poder i que mai li tremola el pols.
