L’ex-presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie, no compareixerà aquest matí al Parlament de Catalunya per donar explicacions de la seva relació amb l’elaboració de l’informe batejat com a CatalanGate i de les contradiccions en què ha incorregut quan ha donat a conèixer quan i com se suposa que va ser infectat el seu telèfon mòbil. La comissió que investiga el suposat espionatge que va patir el seu telèfon i el de 64 persones més amb els programes Pegasus o Candiru no l’ha convidat a comparèixer en nom de l’ANC i en el seu lloc intervindrà l’actual presidenta, Dolors Feliu. Paluzie apareix com a víctima d’aquest suposat espionatge. Feliu va substituir Paluzie al capdavant de l’ANC un mes després que es fes públic el CatalanGate i no hi consta com a víctima. El testimoni de Paluzie és molt esperat pels diputats de l’oposició de la comissió.
A l’informe elaborat pel col·lectiu de Toronto Citizen Lab, publicat el 18 d’abril de l’any passat, hi apareixien cinc suposades víctimes de l’espionatge que eren directius de l’ANC i tres dirigents d’Òmnium Cultural. Els cinc alts càrrecs de l’ANC que apareixen al CatalanGate de Citizen Lab van enregistrar vídeos de denúncia pocs dies després que el publiqués aquest equip canadenc. Les explicacions que van donar de com i quan s’havien assabentat de l’espionatge dels seus mòbils estaven plenes de contradiccions. Paluzie va dir al vídeo que es va assabentar de l’espionatge el 2019 però va rectificar després per assegurar que s’havia confós i que va ser el 2020. Ni ella ni cap de les altres quatre víctimes de la ANC compareixeran avui al Parlament.
Al CatalanGate de Citizen Lab s’afirma que el telèfon mòbil de Paluzie va patir un atac amb Pegasus el 20 d’octubre del 2019 o els dies immediatament anteriors o posteriors però fa uns dies l’ex-presidenta de l’ANC va afirmar que en un nou peritatge s’havia detectat una infecció que no apareixia a l’informe de Citizen Lab. Les explicacions dels altres directius de l’ANC sobre com van saber que els espiaven i quan es van produir els atacs als seus mòbils també incorren en contradiccions. El cas de Jordi Sánchez, que va presidir l’ANC abans que ella, és especialment curiós. Ha assegurat que en una primera inspecció forense no hi van trobar cap rastre d’espionatge al seu mòbil però que en una segona anàlisi hi van detectar 25 atacs l’any 2017. Aquesta segona inspecció es va fer perquè Elies Campo, l’activista independentista que coordinava la investigació del CatalanGate li va demanar.
Campo va comparèixer a la comissió d’investigació en la seva sessió anterior. No va aclarir qui li va encarregar que coordinés la investigació. Elisenda Paluzie va dir, l’endemà que es fes públic l’informe, que no hauria estat possible sense ell. El gener passat, aquest activista, que va introduir una urna a una seu electoral del referèndum de l’1 d’octubre del 2017, va ser contractat per Citizen Lab. Paluzie haurà d’aclarir si Campo actuava a les seves ordres i si va treballar de franc durant un any fins que va passar a cobrar del col·lectiu de Toronto.
L’organització independentista que presidia Paluzie va comprar el domini catalangate.cat el gener del 2022, quatre mesos abans que Citizen Lab publiqués el CatalanGate al seu web. Qui dirigia els fils d’aquest muntatge? Citizen Lab anava per lliure o va ser contractat per l’ANC amb Elies Campo d’intermediari? Caldrà veure si Dolors Feliu dona les explicacions oportunes o s’empara en que en aquella època no presidia l’ANC per no aclarir aquestes incògnites.
Tampoc no compareixerà Marcel Mauri, que actuava com a president d’Òmnium Cultural quan es va publicar el CatalanGate. Mauri, el telèfon mòbil del qual va patir 19 atacs segons Citizen Lab, serà substituït avui a la comissió per l’actual president de l’entitat, Xavier Antich.
Les compareixences dels representants de l’ANC i Òmnium no van ser aprovades per la comissió i han agafat per sorpresa als diputats de l’oposició. No és la primera vegada, però, que aquesta comissió, presidida per Josep Maria Jové, d’ERC, actua de forma autoritària a l’hora de decidir les compareixences. A la primera sessió va convocar els advocats Gonzalo Boye, Andreu van den Eynde i Benet Salellas sense que s’hagués aprovat la seva compareixença. Lògicament, el que expliquin avui Dolors Feliu i Xavier Antich no aportarà cap dada útil per aclarir com i perquè es va organitzar el muntatge del CatalanGate. Caldrà esperar al dia que Jové decideixi que ha arribat l’hora d’escoltar les explicacions de Paluzie.
