El Govern de la Generalitat no reclamarà a l’ex-president de la Generalitat Carles Puigdemont que no mantingui més contactes amb dirigents russos com els que va mantenir el cap de la seva Oficina, Josep Lluís Alay, en diverses visites a Moscou els anys 2019 i 2020. El diputat socialista David Pérez va plantejar per escrit una pregunta al Govern sobre si exercirà “el control previ de les activitats futures de l’Oficina de l’Expresident Carles Puigdemont en relació a Rússia”. La resposta de la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, apareguda al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) del 18 d’abril, ha estat que no està previst.
Vilagrà explica, en la seva resposta a Pérez, que la llei vigent assenyala que “els expresidents de la Generalitat han d’elaborar una memòria anual, amb el contingut següent: La descripció de les activitats dutes a terme durant el període corresponent. La informació detallada sobre les despeses de funcionament de l’oficina i sobre les despeses derivades de l’exercici dels drets i les prerrogatives reconeguts per aquesta llei, d’acord amb la dotació pressupostària assignada. Els expresidents de la Generalitat han de trametre anualment al Parlament la memòria d’activitats, que s’ha de publicar en el Portal de la Transparència de la Generalitat”. I la seva conclusió és que “per tant, no es preveu l’adopció de mesures de control de les oficines dels expresidents de la Generalitat fora del que estableix aquesta normativa”. Les visites d’Alay a Moscou i els seus contactes amb diverses persones vinculades al Kremlin i als serveis secrets russos estan sota investigació judicial. En algunes d’aquestes visites el va acompanyar l’empresari rus Alexander Dmitrenko, establert a Catalunya des de fa molts anys.
En una altra resposta per escrit que consta al mateix BOPC la consellera de Presidència també es nega a informar sobre la relació de diversos càrrecs del govern amb la trama russa del procés. En aquest cas, la pregunta la va formular el diputat no adscrit Antonio Gallego que volia saber “les accions dutes a terme per aclarir els presumptes contactes entre les autoritats russes i diversos càrrecs implicats en el procés”. Vilagrà s’ha estalviat donar cap explicació adduint que “per donar resposta a la seva pregunta, caldria que especifiqués a quines persones fa referència, ja que no hi consten detallades”. A la pregunta de Gallego no hi consten detallades però a informacions periodístiques i processos judicials s’ha explicat que el propi Puigdemont i l’aleshores consellera de Presidència Elsa Artadi van mantenir contactes amb emissaris russos que van oferir el suport del Kremlin a la independència de Catalunya a canvi que el govern català la convertís en un paradís fiscal per les criptomonedes. En aquesta negociació també es va tractar del reconeixement de Crimea com a territori rus per part del govern català i del suport econòmic i militar del Kremlin a la independència de Catalunya.
Laura Vilagrà clou la seva resposta a Antonio Gallego afirmant que “la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra està a disposició de les autoritats judicials i fiscals per investigar fets relacionats amb les funcions d’aquest cos policial. Fins al moment, no ha estat requerida per cap autoritat judicial ni fiscal en relació amb la temàtica a què fa referència la pregunta”.
