La guerra d’Ucraïna un dia s’acabarà. La Unió Europea (UE) s’haurà d’adaptar a un nou entorn ben diferent. Les crisis econòmiques, la pandèmia, el repte mediambiental i la guerra d’Ucraïna han fet aparèixer les debilitats de la UE. Entre elles destacaria el seu paper poc rellevant en la geopolítica mundial, l’excessiva dependència que té dels Estats Units, Rússia i la Xina, la manca d’unitat política i haver comprovat que la globalització neoliberal i la sobre explotació del planeta té uns límits. Tot plegat exigirà molts canvis.
Quina ha de ser la resposta de la UE a la nova situació? En primer lloc, ha d’avaluar les grans potencialitats humanes, econòmiques, culturals, i científiques que té i posar-les al servei dels seus legítims interessos. Després haurà de definir quin és el paper que vol jugar en la geopolítica mundial, recuperar la seva sobirania en la presa de decisions, fer un paper de moderador en la pugna per l’hegemonia mundial entre els Estats Units i la Xina, i evitar un sistema mundial bipolar impulsant una governança multilateral.
Actualment, s’està configurant un Nou Ordre Mundial que anirà substituint el que va sorgir en acabar la Segona Guerra Mundial l’any 1945; ordre mundial que està molt orientat al servei dels interessos dels Estats Units. Però avui els Estats Units ja no és la potència a qui ningú gosava discutir les seves decisions. Alguns països com la Xina, Rússia o l’Índia, volen recuperar la seva esplendor del passat i en menor escala també el Japó; d’altres estan emergint com a potències regionals, Brasil, Indonèsia, Iran, Turquia, Nigèria, Sud-àfrica o Austràlia. Tots volen ampliar les seves àrees d’influència i tots volen ser tinguts en compte.
La UE també té els seus interessos i els ha de defensar raonablement. Aquests interessos no sempre són coincidents amb els dels Estats Units o amb els d’altres països, és per això, que la UE ha de recuperar la seva sobirania i reduir la dependència de tercers. Per raons històriques, culturals, i model econòmic, la UE, ha de mantenir una bona col·laboració amb els Estats Units, però també amb els altres pobles del món, inclosos la Xina i Rússia, malgrat les profundes diferències existents.
Un cop acabada la guerra i assolit un acord de seguretat en l’àmbit europeu, una àmplia col·laboració de la UE amb Rússia seria de gran interès, ja que aquesta té grans reserves d’energia i de recursos naturals. Per la seva banda Rússia disposaria del gran mercat europeu, rebria suport tecnològic i inversions. Una proposta d’aquests tipus irritaria als Estats Units i es repetiria la situació en la qual es va trobar l’any 1963 Willy Brandt, en aquell temps alcalde de Berlín, quan va impulsar la distensió amb l’URSS i va propiciar l’obertura a l’est.
Quan a la Xina hi ha una visió molt diferent entre els Estats Units i la UE. Els americans veuen la Xina com un rival directe, un potent competidor en el camp econòmic i tecnològic i una amenaça militar, per la qual cosa, cal frenar-li l’economia i la innovació tecnològica. En canvi, des d’Europa, reconeixent que la Xina és un competidor i un rival del qual la UE s’ha de protegir, es veu com un gran mercat on exportar i un gran proveïdor de productes de consum i tecnològics.
No s’ha de perdre de vista que l’objectiu de la UE és assolir el progrés econòmic i social dels seus ciutadans, en un marc de seguretat europea i de col·laboració amb tots els pobles. Per això, s’haurà d’adequar a la nova realitat mundial i defensar els seus interessos en un món de gran complexitat i de nacionalismes creixents. En aquest entorn resulta imprescindible que la UE recuperi la seva sobirania política, econòmica, tecnològica i de defensa.
Una UE més unida i forta pot jugar un paper destacat en impulsar espais de cooperació i solidaritat internacional que afavoreixin una governança mundial multilateral. Es tractaria d’avançar gradualment en la configuració d’un Nou Ordre Mundial ampliant i renovant les institucions globals actuals. L’objectiu ha de ser garantir el progrés, la seguretat i la pau, mitjançant el debat, la negociació i l’acord, al mateix temps que es doni resposta als greus reptes globals que hi han plantejats.
