Fa uns dies em van convidar a moderar un acte en el qual participaven tres persones vinculades amb la federació d’entitats FECEC, Junts contra el càncer. L’acte el va introduir la presidenta de la FECEC, Maria Assumpció Vilà, i hi van intervenir Carme Ventura, psicooncòloga de la Fundació Oncolliga Girona, Alex Carpentier, del programa Experiència del pacient de la Fundació Josep Carreras, i Maria Noguera, pacient i testimoni del càncer.
Aquesta activitat formava part dels Diàlegs que organitza la FECEC i coincidia amb la commemoració, el 4 de febrer, del Dia Mundial de la Lluita contra aquesta malaltia. Li van posar el títol de “Tens càncer? Et podem ajudar!”. Durant una hora vaig escoltar i aprendre com molta gent s’esforça per oferir suport a les persones afectades pels diferents tipus de càncer. Es fa molt i es podria fer molt més si les administracions públiques aportessin més diners a les entitats que, com les 16 que formen la FECEC, donen serveis i eines de tot tipus als pacients i els seus familiars i persones que els estimen.
L’acte es va transmetre en directe pel canal de youtube de la FECEC i després hi va quedar allotjat. L’he fet circular entre amigues i amics que han viscut el càncer de prop i molts s’hi ha sentit reflectits. He pres consciència que compartir una mateixa malaltia acosta a les persones, desvetlla el sentiment de solidaritat que sovint tenim massa arraconat. Soc una persona polititzada i estic fermament convençut que les ideologies determinen la qualitat de vida dels ciutadans i el futur de la Humanitat. Però també tinc clar, i experiències com la de la conversa de l’altra dia amb aquelles tres dones m’ho confirmen, que hi ha un element que ens uneix a totes i a tots, siguem de dretes, d’esquerres, independentistes o no, homes o dones, negres o blancs, vells o nens, cristians o musulmans. Som sers humans i malalties com el càncer no distingeixen aquestes diferències a l’hora d’afectar uns o uns altres.
És ben cert que l’accés als sistemes sanitaris i socials és sovint diferent en funció de la classe social a la qual es pertany o el país on es viu. I és aquesta desigualtat la que han de combatre els polítics.
A la FECEC no es fixen en quina ideologia, religió, color de la pell o edat tenen les persones que se’ls acosten. Simplement volen ajudar-les. La fraternitat humana és això. I és el que dona sentit i esperança a una Humanitat que amb la paciència i esforç de molta gent, i confiem que amb l’encert dels investigadors, va guanyant poc a poc la batalla contra malalties com el càncer.
