No és difícil d’endevinar que les relacions entre la premsa laportista i la directiva estan basades en una mútua i recíproca col·laboració de la qual només es coneixerà, amb el temps, si hi ha contraprestacions que excedeixen el tipus estàndard de convenis publicitaris.
A la campanya electoral de Joan Laporta, TV3 va ser, amb diferència, el mitjà on més i més costosa publicitat va ser contractada i sufragada per algú que no van ser, per descomptat, ni el mateix candidat ni el seu nucli dur, ja que a l’hora de la veritat va resultar que entre tots gairebé no podien aportar un 2% o 3% de l’aval.
També salta a la vista que el diari Sport és actualment el mitjà on apareix també més publicitat comercial amb un notable avantatge sobre el seu competidor, Mundo Deportivo, que amb prou feines rep part del pastís en proporció inversa a aquesta línia editorial més independent i plural que tant desagrada Laporta i els seus sequaços.
Ara ha sorgit el que sembla un nou model d’entesa adaptat a les xarxes socials i els canals que entre Twitch i YouTube estan guanyant audiència. Fa poc, un d’ells es va veure obligat a vendre pel seu canal jerseis del Barça per continuar donant la llauna, mentre que un altre dels pilars d’aquesta terra laportista, el periodista Gerard Romero, ha iniciat una gira per tota Espanya amb una mena de furgoneta de campanya convenientment serigrafiada amb la seva marca, Jijantes.
Com va organitzar una sortida a l’Estadi que pretenia ser multitudinària, algú es va fixar que la matrícula del vehicle coincidia amb la del bus adaptat de campanya que va utilitzar Laporta a l’hivern del 2020.
Ràpidament, van sorgir comentaris que van relacionar aquest detall amb l’entorn del president. En primer lloc, perquè Gerard Romero ha estat des de fa uns quants anys un dels assots de Josep Maria Bartomeu i un dels trobadors més emblemàtics, persistents i loquaços de Laporta i de les seves gestes a la llotja del Camp Nou. Però, sobretot, perquè ell mateix va demanar en antena a Lluís Carrasco, el de les lones, que li arreglés amb la directiva la possibilitat d’arrencar la gira des de l’esplanada del Camp Nou. Encara que Lluís Carrasco no figura, en principi, en cap organigrama actual del club, li va respondre, també en directe, que se n’ocuparia.
Lluís Carrasco s’ha donat per al·ludit abans que ningú l’assenyalés, tot justificant que és pura casualitat. Però, no és la maledicència la que convida a pensar que certa premsa té privilegis i avantatges, sinó les evidències el que confirmen un tràfic d’influències i de favors més o menys selecte en aquest àmbit del periodisme de cambra i d’influencers.
L’abast i el grau d’ètica d’aquestes relacions sospitoses no se sabran, convé recordar-ho, fins a la propera due diligence o el proper forensic.
