Ara mateix, en els països més avançats del planeta, hi ha milers de científics que estan treballant en la posada a punt de la tecnologia que ens ha de permetre l’obtenció d’energia abundant, no contaminant i barata. Hi ha diverses fórmules en fase d’investigació, però sembla que la “pedra filosofal” serà l’energia de fusió nuclear, basada en el mateix principi que explica l’existència de les estrelles.
Però la posada a punt i comercialització industrial d’aquesta nova tecnologia no serà per demà, tot i que els avenços assolits fins ara són molt importants i esperançadors. Mentre no s’aconsegueix l’eureka definitiu, el Món està confrontat a una emergència inajornable: la substitució dels combustibles fòssils (gas, petroli i carbó) per altres fonts d’energia.
Per un doble motiu: la utilització massiva d’aquests combustibles és un disbarat ecològic, a causa de la contaminació de CO2 que provoca i que té efectes perniciosos sobre la regulació del clima; a més, els països productors de gas i petroli -amb la lloable excepció de Noruega- han creat una geopolítica perversa que provoca, des de fa dècades, guerres, corrupció i inacceptables desigualtats socials.
El xantatge de Rússia a la Unió Europea a compte de l’agressió militar contra Ucraïna és un exemple d’aquesta aberració criminal, com ho són les polítiques imposades pels Estats Units, Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs, l’Iran, Veneçuela o Guinea Equatorial. L’hegemonia dels hidrocarburs en la producció d’energia explica l’ordre mundial que tenim/patim avui i només un canvi de paradigma energètic ens permetrà entrar en una nova i millor etapa de la civilització humana.
Cal dir, de manera clara i contundent, que la solució no són les centrals nuclears de fissió. Perquè el seu risc d’accident i les seves catastròfiques conseqüències són inacceptables; i perquè els residus atòmics que produeixen són un focus de contaminació radioactiva que es perllongarà durant milers d’anys i que, per responsabilitat, no podem, de cap manera, llegar com a herència tòxica a les generacions futures.
En aquesta tessitura, tot esperant la posada a punt de l’energia de fusió, s’imposa fer una aposta decidida i ràpida per les energies renovables, com són l’eòlica i la solar. Tenint molt present que les seves estructures són fàcils de muntar i de desmuntar, al contrari que les centrals hidroelèctriques, tèrmiques o nuclears.
Catalunya ha de perdre la por a la implantació massiva de l’energia eòlica i solar, sabent que aquestes instal·lacions són provisionals i que podran ser desmantellades quan ja no siguin necessàries. Tenim Sol, tenim vent i tenim espai -al mar i terra endins- per esdevenir capdavanters en aquesta fase de transició energètica, amb un horitzó a 25 anys.
En l’actualitat, només el 17,5% de l’energia elèctrica produïda a Catalunya és d’origen renovable (a Espanya és el 46,7%). Vergonyós. Ho acaba de denunciar un grup d’empresaris, científics i ecologistes catalans, que han fet públic el manifest “Renovables, o una Catalunya a la cua”.
“Malauradament, Catalunya és a la cua d’Europa i d’Espanya en sobirania energètica i energies renovables. Estem molt lluny de països de dimensió similar a la nostra com Bèlgica o Dinamarca, que amb menys Sol tenen 6.000 i 8.000 Mw de capacitat de producció fotovoltaica instal·lats; aquí en tenim 455 Mw”, recorda el document.
I continua: “Malgrat aquest enorme endarreriment, el Govern de Catalunya s’ha compromès a fer possible una societat neutra en carboni el 2050, reduint el consum d’energia un 41% respecte al 2017 i obtenint un 97,5% de tota l’energia de fonts renovables”, assenyala el text. Però per arribar als objectius fixats farà falta multiplicar per 33 la capacitat actual de producció solar i eòlica al país.
“Centrals fotovoltaiques i parcs eòlics —terrestres i marins— han de passar a formar part del nostre paisatge. Són imprescindibles per garantir el subministrament d’energia a centres urbans, indústria o equipaments essencials (com hospitals, depuradores, etc.). Només amb un aprofitament decidit del vent allà on més bufa i del Sol allà on més irradia avançarem vers l’ineludible canvi que encarem com a civilització”, assenyala el manifest.
“El risc de col·lapse social i econòmic és massa greu per a no emprendre la transició energètica de manera immediata i a gran escala. És el nostre deure proveir-nos d’energia amb els recursos renovables a l’abast i deixar d’exportar els impactes de la producció d’energia a altres llocs. Tenim l’obligació de crear un sistema energètic zero emissions en temps rècord”, conclouen els signants d’aquest document, que comparteixo totalment.
La Generalitat ha de liderar, sense més dilació, la recuperació d’aquest temps perdut. Això sí, sense privilegiar unes comarques en detriment d’unes altres, com ha passat fins ara, ni alimentar sospites de greuges territorials. És una incongruència que les terres de l’Ebre i la demarcació de Tarragona suportin la implantació massiva de molins de vent, mentre que a la zona de Girona, molt rica en vent, no es produeixi ni un kilowatt d’energia eòlica.
Els ajuntaments també poden ser uns grans actors en aquest desplegament imprescindible de les energies renovables a Catalunya. La creació de parcs energètics locals, amb participació municipal, pot ser una font molt important en la generació d’electricitat neta. Per això, cal un marc jurídic regulador que faciliti la seva implantació i és clar, voluntat política per a fer-ho de manera prioritària i urgent.
L’actualitat informativa va plena de mots com “sedició”, “malversació”, “referèndum”… Fullaraca de polítics politicistes. Allò que compta és kilowatts nets, kilowatts nets, kilowatts nets… Només d’aquesta manera podrem sortir de l’actual atzucac i trencar el nus que ens atenalla.
