En general, un esdeveniment internacional de tanta envergadura com el Mundial de futbol, que reuneix les que, entre cometes, són les millors seleccions nacionals, és un motiu de goig mundial que, es vulgui o no, genera emocions, carregades d’eufòria, plors i alegries a milions de persones a qualsevol lloc, ja que estadísticament al futbol se’l coneix com l’esport rei a nivell mundial. No obstant, aquest any 2022, que, contràriament a la tradició de celebrar aquest esdeveniment cada quatre anys entre els mesos de juny i juliol s’ha celebrat al novembre i al desembre per motius del clima, segons l’argument de la Federació Internacional de Futbol (FIFA), la competició no ha generat tanta emoció i alegria com en altres gestes mundialistes en països on, almenys, existeix mitjanament una democràcia i certes llibertats i drets.
Qatar no és precisament un dels països models en democràcia i drets humans del món. Al contrari, és un país sectari, amb biaixos religiosos molt radicalitzats i on les dones depenen del patriarcat per executar algunes accions pròpiament individuals i bàsiques, que a Occident per fortuna gaudeixen del dret d’exercir- les. També veiem amb fàstic com l’homosexualitat és considerada un delicte penal, segons les tradicions de les lleis islàmiques. A més de tot això, també hem de recalcar que hi ha una dictadura monàrquica, exemple latent a la majoria de països radicals i amb les lleis religioses que existeixen a l’Orient Mitjà.
No és estrany que a la representació de la selecció danesa li prohibissin fer servir samarretes amb missatges de drets humans en els entrenaments previs al Mundial i que, per això, les autoritats qatarianes estiguin fustigant no només la delegació esportiva d’aquest país europeu, sinó que també han limitat la cobertura periodística als mitjans de comunicació danesos que estan informant d’aquest esdeveniment. A un corresponsal d’una cadena de televisió de Dinamarca, policies de Qatar van estar al límit d’agredir-lo físicament i el van amenaçar de trencar- li càmera de vídeo.
El diumenge 20 de novembre passat, per mera curiositat, vaig veure la inauguració de l’esmentat Mundial de futbol. Durant els quatre anys previs hem sentit crítiques i denúncies en contra de l’organització d’aquest esdeveniment, i una de les xacres que va cobrar més rellevància va ser que els treballadors immigrants, majoritàriament d’origen pakistanès, que van ser contractats per a la construcció dels estadis han estat tractats com a esclaus, fins a l’extrem de decomissar-los els passaports per obligar-los a treballar en jornades de fins a 17 hores diàries, de dilluns a diumenge i sota les terribles temperatures desèrtiques que hi ha en aquest país, que superen els 50 graus. A causa d’això, segons han informat diferents organitzacions defensores dels drets humans, centenars de treballadors han perdut la vida durant aquests anys previs al Mundial.
L’altre Qatar, que difereix de l’estat àrab modern i pròsper que publiciten més enllà de les fronteres, s’ha posat en evidència amb totes aquestes atrocitats i abusos. D’altra banda, també hem de ressaltar la doble moral i la màfia que s’amaga al darrere d’aquesta organització de futbol anomenada FIFA, a la qual només li importen els diners i tant li fa el famós fair play, del qual tant presumeixen: només es queden en el discurs merament capitalista i usen un esport amb tant seguiment per fer els seus negocis bruts i utilitzar tant els atletes com la resta de col·laboradors com a esclaus i marionetes dels quals es desfan quan els dona la gana.
Per no enredar-vos més, el cas és que vam poder veure que a la cerimònia d’inauguració ens van voler vendre la imatge d’un país tolerant, convidant l’actor Morgan Freeman, que ha estat acusat en el passat de mantenir relacions sexuals amb la seva filla. Òbviament, no és precisament el model de figura occidental a seguir en matèria de respecte i drets humans. També ens van voler vendre l’esperit d’igualtat en fer servir un noi sense cames, a qui segurament deuen haver pagat o potser obligat, això mai se sabrà.
En conclusió, aquest esdeveniment esportiu mundial està tacat de dolor i sang i persecució als drets humans i a les llibertats de cada ésser humà. L’anomenarem, per sempre més, el Mundial de la vergonya i de la sang dels innocents.
