“La crisi provocada per la COVID-19, sumada a la inflació, ha deixat 396.000 llars catalanes en inestabilitat laboral greu, així com situacions de desocupació, amb 248.000 llars amb tots els membres actius a l’atur”. “Un 21% de les llars de Catalunya, malgrat que el sustentador principal té feina, viuen en exclusió social”. “L’any 2021, a Catalunya, el 31,9% de les llars en situació d’exclusió social tenien totes les persones actives a l’atur, enfront del 8,2% del total de llars catalanes”. “L’atur no afecta de la mateixa manera els diferents grups socioeconòmics o sociodemogràfics sinó que, segons l’INE, és particularment elevat entre la població menor de 25 anys (33,5%) i la població de nacionalitat estrangera (22,6%)”.
Aquestes són algunes de les informacions colpidores que s’inclouen al Manifest que va presentar la Plataforma Església pel Treball Decent el passat 7 d’octubre, amb motiu de la commemoració del Dia Mundial pel Treball Decent.
El proper 17 d’octubre es commemora el Dia Mundial per l’Eradicació de la Pobresa. Les associacions que convoquen a les concentracions que es faran per denunciar aquesta injustícia ens recorden que la taxa de pobresa severa, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, era del 6,2% el 2020 i que el 2021 va pujar fins el 9%. El 2020 hi havia 475.000 persones en aquesta situació i l’any passat, 680.000. I que la Renda Garantida de Ciutadania només dona cobertura al 24,8% de la gent que pateix pobresa severa i que les persones que la reben han perdut un 14,7% de capacitat adquisitiva en els darrers cinc anys.
L’últim informe de la Federació d’Entitats d’Atenció i Educació a la Infància i l’Adolescència recull que un de cada quatre nens de Catalunya viu sota el llindar de la pobresa, que els infants que es troben en situació de pobresa falten més a escola i tenen un rendiment escolar inferior, el que els predisposa al fracàs escolar, que el nombre de llars que no poden fer front al pagament de la hipoteca o el lloguer i que no poden permetre’s menjar carn o peix fresc almenys una vegada cada dos dies s’ha duplicat des del 2007 o que les llars afectades per la crisi no poden fer front al pagament de tractaments, medicaments i altres articles de primera necessitat.
Diuen que JxCat i ERC s’estan discutint molt últimament. Solen parlar en nom del poble de Catalunya. No ho fan, però, en el nom i en defensa dels interessos i necessitats d’aquestes persones i famílies catalanes pobres.
