Vet aquí que Catalunya disposa d’una estratègia marítima (EMC) fins al 2030, aprovada per acord de Govern el juny del 2018. El febrer del 2021 varen publicar un primer balanç dels tres primers anys de treball en el marc de l’estratègia, i el resultat no podia ser més esplèndid: s’havien iniciat més del 88% del total de les 89 línies estratègiques incloses en el pla, malgrat de la incertesa que produeix la paraula “iniciar”, i de les 277 accions que integren aquestes línies, ja se n’havien complert el 60%. Segons els resultats del balanç, l’economia blava suposava una ocupació directa de 215.000 persones i 35.500 milions d’euros de facturació. Amb aquests valors, Catalunya se situa al capdavant dels estats europeus amb un pes més gran de l’economia marítima.
M’han sorprès els números, donat que la primera idea que tinc, curt com soc, de l’economia blava relacionada amb el mar és la pesca marítima (en continu retrocés) i fins i tot l’aqüicultura; ambdós sectors sumats no arriben als 200 milions d’euros i a unes 3.500 persones ocupades. És clar que he anat a les fonts bibliogràfiques i he vist que inclou també les activitats dels ports, la construcció naval, el transport marítim, el turisme marítim –ell sol representa més del 72% del valor agregat brut (VAB)–. És a dir, tot el que es fa al mar o a prop és blau, deixant de banda si és sostenible o no.
Com sol passar en aquest mena de plans, el que sí que és fructífer és la creació de nous artefactes. En els tres primers anys de feina, segons se’ns informa, s’ha creat el Consell Català de Cogestió Marítima, la BlueNetCat, el grup ad hoc d’Economia Blava, la Taula de Cogestió Marítima del Litoral del Baix Empordà, els GALP i un institut de recerca de la governança del mar (Icatmar). Déu n’hi do!
D’aquesta anomenada estratègia m’ha interessat sobretot com planteja els temes relacionats amb la generació d’energia eòlica marina. I això per dues raons fonamentals: perquè, segons el seu raonament, la instal·lació d’un total de 3,5 Gw a l’horitzó del 2050 (com diu el Proencat, una altra mena de pla estratègic centrat en l’energia) incrementaria molt l’economia blava (en termes de VAB i també d’ocupació, com s’encarreguen de pregonar els promotors d’aquesta mena de parcs industrials), a la vegada que l’eòlica marina, tal com es vol fer a Catalunya, és una amenaça greu per a la biodiversitat.
Doncs bé, les dues úniques línies estratègiques de l’EMC en relació amb l’eòlica marina a Catalunya es limiten a dir: el disseny d’una estratègia específica per al seu desenvolupament i l’exploració d’oportunitats de cooperació internacional i finançament per a projectes d’energia. Desconeixem que s’estigui treballant en una estratègia específica, i el govern català es limita a anar a remolc dels Plans d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM), elaborats pel Govern central, que determinaran (quan s’aprovin) que la zona del cap de Creus i la badia de Roses és “zona d’ús prioritari” per a la instal·lació d’energia eòlica marina, quan el POEM de fa deu anys qualificava la mateixa àrea com a “zona d’exclusió”, no apta. Aquesta miraculosa transformació, considerada aberrant per un grup de més de 100 científics, ha posat en peu de guerra l’Alt Empordà.
La manca d’una estratègia clara per al desplegament de l’eòlica marina per part del govern català dona oportunitats a determinats jocs bruts. Fa uns dies, els promotors d’un dels tres parcs eòlics que volen optar a ocupar la badia de Roses, per contrarestar l’opinió dels científics, que són un referent pels seus estudis de l’ecosistema litoral, han publicat un article pseudocientífic en una revista pseudocientífica on conclouen que “el parc eòlic marí de Roses no afectarà els ecosistemes”.
No pretenc valorar ara la qualitat científica del treball. Només dir que dels set signants de l’article, quatre estan en nòmina d’una de les empreses promotores; dos pertanyen a una consultoria ambiental que ha estat contractada pels promotors, i el setè, a un institut universitari també contractat pels promotors. Res a dir… si no fos que al final de l’article els autors declaren, sense immutar- se, que “no tenen conflictes d’interessos”.
Que tots els autors que afirmen que un determinat parc eòlic no produirà impactes al medi cobrin (del tot o en part) de l’empresa que vol construir el parc, no és un conflicte flagrant d’interessos? Caram, quines coses…!
