Una jugada indigna. Part two

30 de maig de 1984. Plaça de Sant Jaume. Barcelona. “El govern ha fet una jugada indigna. I, a partir d’ara, quan algú parli d’ètica, de moral i de joc net, en parlarem nosaltres, no ells”. Era l’aleshores president de la Generalitat, Jordi Pujol, que va cridar això amb veu ronca des del balcó del Palau de la Generalitat. A baix, milers de persones que no omplien la plaça van aplaudir-lo enfervorits. Era la rèplica de Pujol a la querella contra ell i els directius de Banca Catalana que havien dut l’entitat a la fallida i a un cost de 20.000 milions de pessetes per l’erari públic. La Fiscalia General de l’Estat l’acusava de malversació, apropiació indeguda i falsedat documental. Quan Pujol feia aquests crits sabia que tenia a l’estranger una fortuna, amagada al control d’Hisenda. Va trigar 30 anys a reconèixer-ho.

9 de juliol de 2022. Ateneu Barcelonès. Barcelona. “Em podeu degradar en la història amb mentides inquietants, tractar-me com si fos escòria, però jo, com la pols, m’acabo alçant”. Va ser la presidenta del Parlament, Laura Borràs, qui va citar aquestes paraules de Maya Angelou, escriptora dels Estats Units, en la seva intervenció davant d’unes tres-centes persones a la sala Bohigas de l’Ateneu. Responia així l’anunci que un jutge l’acusa de malversació, prevaricació, frau i falsedat documental, delictes presumptament comesos durant la seva gestió com a presidenta de l’Institut de les Lletres Catalanes.

Pujol es queixava que el govern i la justícia espanyola i alguns mitjans de comunicació el volien “empastifar” amb les seves acusacions. Borràs fa servir el verb “acarnissar” per referir-se a les actuacions d’aquells que l’acusen de corrupta.

Han transcorregut quasi 40 anys entre la “jugada indigna” de Pujol i la de Borràs. Dels que aplaudien Pujol aleshores n’hi ha gaires que ho hagin fet ara en escoltar les paraules de la president del Parlament? Quaranta anys són molts anys. Uns quants dels que es van aplegar per vitorejar Pujol a la plaça de sant Jaume el 1984 ja no són al món dels vius. Catalunya no ha canviat gaire d’aleshores ençà, pel que es veu. Jordi Pujol té bons hereus.

Hi haurà una tercera part de les “jugades indignes” que a Catalunya són tan útils per dissimular segons quines malifetes?

Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.