El PSC, com la majoria de partits progressistes els últims anys, han multiplicat els actes feministes, de reivindicació de la igualtat i de visibilitat de les dones els dies i setmanes al voltant del 8 de març. D’entrada, aquesta hauria de ser una estratègia no només política, sinó coherent amb els plantejaments que el partit fa respecte del feminisme, la igualtat i l’erradicació del masclisme en tots els aspectes de la vida pública, privada i institucional.
Però aquest any Salvador Illa va reclamar al seu equip mostrar tot el suport possible a la causa de la manera més visible. I els seus van voler que Illa intervingués en tots els actes que els socialistes organitzaven amb dones o pels drets feministes. Tanta va ser la seva obsessió per col·locar Illa que algunes dones de la sectorial van preguntar si era imprescindible que el primer secretari tingués tant de protagonisme, i si no hi havia una dona de les de la primera línia política que pogués fer el seu paper per crear un altre clima més còmode. La petició no va passar de ser un simple comentari, i la participació de Salvador Illa en els actes feministes es va multiplicar i ningú més va dir res. El poder del líder i el seu equip sobre la sectorial s’ha fet palès.
