Tractant-los d’incompetents per no saber els noms dels 113 activistes de l’Assemblea de Catalunya detinguts ara fa 50 anys. El passat divendres 5 de novembre, el Parlament va commemorar el cinquantè aniversari de la creació de l’Assemblea de Catalunya a l’església de Sant Agustí, a Barcelona. S’hi van reunir unes tres-centes persones, 113 de les quals van ser detingudes posteriorment per la policia franquista. Una d’aquestes persones va ser l’ex-primer secretari del PSC, Raimon Obiols, que es va queixar dissabte en una missatge a Twitter de no haver estat convidat a l’acte. “Piulada oberta a la senyora Laura Borràs. Benvolguda Presidenta: llegeixo que ahir van recordar al Parlament el 50è aniversari de l’Assemblea de Catalunya. En tant que ex-diputat i ex-pres del grup dels 113, li prego que m’avisin pel 75è. Sóc fàcilment localitzable”, va escriure Obiols.
Borràs li va respondre en un altre missatge a Twitter en què deia “com es pot imaginar no convido ni repasso personalment els llistats de convidats perquè és una feina de relacions institucionals del Parlament que em comenten que no disposaven d’un llistat de les 113 persones o les 300 perquè les circumstàncies repressives del moment en dificultaven la difusió, però naturalment n’assumeixo les conseqüències i, novament, li reitero les meves disculpes”. Els responsables de relacions institucionals del Parlament van quedar retratats amb aquestes paraules de Borràs ja que els noms dels 113 detinguts de l’Assemblea de Catalunya són molt fàcils de trobar. La revista Sàpiens els va reproduir, per exemple, en el seu número 203, publicat el febrer de 2019.
Aquest acte va ser organitzat a proposta del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que hi va intervenir per recordar “la vigència de les demandes de l’Assemblea de Catalunya respecte a l’amnistia, l’exercici de les llibertats democràtiques fonamentals, el dret a l’autodeterminació i la necessària coordinació dels pobles en la lluita democràtica”.
