Els meus amics ‘pakis’

Sóc dels que creuen que les paraules poden ser insultants o cordials en funció de com les utilitzem. Quan Jair Domínguez crida ‘puta Espanya’ a TV3 està insultant. Quan li diuen a un alumne que ha fet un examen ‘de puta mare’ l’estan felicitant. A un amic li pots dir ‘negre’ o ‘paki’ amb naturalitat o respecte. Tot al contrari quan en una baralla al carrer sents bramar ‘negre o paki de merda’.

Aquests qualificatius donen lloc a generalitzacions absurdes. Com la de considerar ‘negres’ persones que tenen la pell una mica més fosca que els ‘blancs’ però que queden ben lluny de la negror absoluta. Als espanyols que es van instal·lar a l’Argentina després de la guerra civil solien posar-los tots al sac dels ‘gallecs’, fossin catalans, murcians o bascos. Amb els ‘pakis’ passa el mateix. Anem al ‘paki’ a comprar pà, llet o el que ens faci falta però si preguntem a les persones que ens atenen descobrirem que n’hi ha molts que han nascut a Bangladesh o l’India.

Els ‘pakis’ em van facilitar la vida –a mi i segur que a molta més gent- els dies durs de la pandèmia quan mantenien oberts els seus supermercats i hi podia anar a gairebé qualsevol hora. No eren els més complidors amb les normes de portar la mascareta ben posada o tenir a mà el gel hidroalcohòlic però van fer un servei ciutadà extraordinari.

Com que sóc tafaner de mena m’agrada conversar amb els dependents i conèixer detalls de la seva trajectòria personal i aspiracions. Així descobreixo aquestes dades sobre la seva nacionalitat i d’altres qüestions personals. Les dificultats que tenen amb l’idioma i la seva tendència a ser reservats no ajuden, però, a endinsar-se en les seves vides.

En un d’aquests ‘pakis’ m’explicaven els nois que hi treballen que temen la sortida dels estudiants de l’institut que tenen a prop perquè sovint intenten robar-los algun producte. Me’ls imagino intentant evitar que aquests vailets maleducats, que no tenen cap necessitat de robar, s’enduguin una cocacola o una tauleta de xocolata. També els planyo quan algun client rondinaire, begut o problemàtic els munta una escandalera.

Aquest divendres 8 d’octubre, un d’aquests ‘pakis’ ha mort per les ganivetades que li van clavar uns lladres que havien robat una ampolla de rom a la seva botiga. Els va perseguir per recuperar-la i va perdre la vida. Va passar a Rubí. No el coneixia, clar. Però podria haver estat algun dels meus amics ‘pakis’ del barri.

Descansi en pau!

سکون سے آرام کرو

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides