La Fiscalia Anticorrupció “despulla” els negocis dels germans Pujol a Andorra

El Museu Iconogràfic Sant Jordi-Museu de la Miniatura d’Ordino era la tapadora que feia servir Jordi Pujol Júnior per camuflar importants moviments de diners

Josep Pujol Ferrusola era l’alter ego de Jordi Pujol Ferrusola. El seu nom apareix constantment seguint els passos internacionals del seu germà gran. Tots dos tenien en comú no solament ser membres del clan familiar català més poderós de les últimes dècades, sinó compartir beneficiaris o clients. L’escrit de conclusions de la Fiscalia de l’Audiència Nacional sobre el “clan Pujol” detalla com tots dos compartien negocis. A més, en el repartiment de papers, la Fiscalia atribueix a Jordi Pujol Ferrusola, a la seva exdona Mercè Gironès i a Josep Pujol Ferrusola la responsabilitat de la gestió de la fortuna familiar i dels negocis del clan.

El 23 de desembre del 1992, Josep va obrir el compte AN 81756 a Andbank, amb un ingrés de 2.670.000 pessetes. En aquest compte s’hi van abocar diners de diversos comptes pertanyents a familiars, però també a amics. La fiscal Belén Suárez esmenta que el 18 d’abril de 1995, Antoni Zorzano, amic del seu germà Jordi Pujol Ferrusola, hi va ingressar de cop 10.082.000 pessetes. El 16 de desembre del 1999, Zorzano li va tornar a ingressar 7 milions de pessetes, amb la identificació “Museu”. Al seu compte hi arribaven elevades quantitats de diners, tant des dels Estats Units com des de Suïssa, sense que es pugui conèixer qui enviava aquestes remeses.

L’operació Diagonal Mar

Però hi ha una dada encara més curiosa: “Com va passar amb l’acusat Jordi Pujol Ferrusola, també l’acusat Josep Pujol Ferrusola va rebre una transferència de 146.490 dòlars el 20 de juny del 1997, fons procedents de la mercantil Colil Capital NV, mercantil vinculada al senyor John Rosillo Serradell. I, en dates pròximes a les del seu germà, va rebre també, des de la Banque du Gothard, la quantitat de 50.000 dòlars el 26 d’octubre del 1999, ingressos dels quals es desconeix la raó”, relata la fiscal.

John Rosillo va ser el promotor de l’operació immobiliària de Diagonal Mar, que va suposar la reurbanització d’aquesta zona en l’època dels Jocs Olímpics del 1992. En aquell moment, Rosillo era el CEO de la multinacional Kepro. I a l’àrea del Poblenou on es va materialitzar la reurbanització hi va haver importantíssimes requalificacions de terrenys que van generar elevades plusvàlues. Era l’època en què John Rosillo es considerava el nou Rei Mides de Barcelona, es desplaçava en Rolls i col·leccionava quadres de Doris Malfeito, l’esposa de l’aleshores poderós conseller d’Economia, Macià Alavedra. Polítics i empresaris li rendien homenatge, fins que diversos processos judicials el van posar a la picota, va ser condemnat per homicidi (per l’atropellament culpós d’un jove a la Costa Brava i per frau fiscal) i va fugir a Amèrica el 2002, on va estar empresonat al Panamà, i va morir en circumstàncies mai prou aclarides (oficialment d’una aturada cardíaca) a l’hotel Embassador el 21 d’octubre del 2007.

John Rosillo va ser l’introductor dels Pujol en molts negocis als Estats Units (on tenia una cadena de restaurants) i Panamà. La llegenda explica també que Josep Pujol Ferrusola va passar part de la seva lluna de mel al seu ranxo de Texas. Quan els Pujol van rebre els fons de Colil Capital als seus comptes secrets d’Andorra, mantenien negocis amb ell a l’altre costat de l’Atlàntic. Lee Anderson, un periodista nord-americà que escrivia per a The New Yorker, els va trobar fent un viatge en helicòpter al Panamà per veure des de l’aire terrenys en els quals havien d’invertir. El seu amfitrió era Nicolás Barletta, president de l’Autoritat de la Regió Interoceànica, l’organisme que gestiona la zona del Canal de Panamà. En aquelles dates, Kepro va presentar suspensió de pagaments, però el seu CEO ja estava planificant altres negocis multimilionaris a Amèrica, acompanyat dels fills de Pujol.

Reintegraments en efectiu

Els camins dels dos germans tenen més punts en comú: del compte de Josep Pujol van sortir, el 2007, 300.507 euros que van ser ingressats en un compte de la seva parella, també a Andbank. Del seu compte, igual que d’altres de la família, es feien continus reintegraments en efectiu. En moltes ocasions, els membres de la família ni tan sols es desplaçaven a l’entitat bancària, sinó que hi enviaven “un xofer” perquè fes el treball burocràtic de moure físicament els diners. En altres ocasions, eren els mateixos directius del banc els qui donaven personalment l’ordre de transferir els diners o d’invertir-los.

El relat de la fiscal despulla el modus operandi del clan: “En aquest compte [es refereix al de Josep Pujol] hi va haver nombrosos reintegraments en efectiu per imports milionaris, i en ocasions constava que es valien de persones com el ‘xofer’ per poder fer els reintegraments. Així consta entre la documentació remesa d’aquest compte, i en un dels documents de reintegraments de 300.000 euros es recull l’import a la presentació de la ‘carta xofer’, concretament el 26 d’agost del 2010”. I després afegeix que, en altres ocasions, “van ser els mateixos gestors de l’entitat els que realitzaven les operacions, com és el cas de la compra de divises, i que es documentava com una transferència a un compte de l’entitat, BACASA-AN 93699/11”. Aquest compte era un compte propi d’Andbank.

Inversions a Mèxic

Però hi ha un altre detall a tenir en compte: el 22 de març del 2010 es retiren 300.000 dòlars en efectiu i s’ingressen al compte 84800, el titular del qual era el germà gran, Jordi Pujol Ferrusola. Però immediatament aquests diners són transferits a Mèxic a favor de Comercializadora Grupo Haaklab SA de CV. El 9 de desembre del 2012, una altra partida de 900.000 euros va seguir el mateix camí, cosa que porta la fiscalia a assegurar que “Josep Pujol Ferrusola, a través del seu germà, l’acusat Jordi Pujol Ferrusola, realitzava inversions en el sector del joc a Mèxic”. El grup Haaklab era propietat de Carlos Riva Palacio, un dels socis de referència de Jordi Pujol Ferrusola. En realitat, tots dos estaven fent inversions paral·leles tant a Espanya com a Mèxic o a Panamà i la República Dominicana des dels anys 90.

La fiscal relata també que Antoni Zorzano va obrir el compte AN 42909 a Andbank el 9 de maig del 1997. Un dels documents d’obertura revela que aquest compte és el que utilitza el Museu Iconogràfic Sant Jordi-Museu de la Miniatura. D’aquest compte en sortien importants quantitats de diners cap al compte número 84800, però també cap a diverses empreses americanes, especialment Tabacos Nicarao i Deschis USA Corp., “en la qual l’acusat Jordi Pujol Ferrusola va invertir un milió de dòlars el 23 de juny del 1998”. El compte del Museu li va servir a Jordi Pujol també per rebre diners, com ho demostren imposicions de la societat Inmoyestel o una partida de 249.407,91 euros ordenada per la mercantil Nordic ApS. Aquesta societat, constituïda a Dinamarca, tenia com a accionista única Rakestone Ltd, controlada pel mateix Jordi Pujol Ferrusola des del paradís fiscal de l’illa de Man, i es va utilitzar per a l’operació de construcció del polèmic abocador de Vacamorta, al Baix Empordà.

Jordi Pujol, en aquesta època, havia invertit, a través de la companyia Ipromar, a Tabacos Nicarao i a Deschiss, la principal distribuïdora mexicana de cafè als Estats Units, companyia de la qual va arribar a tenir el 4% del capital.

La “tapadora” del Museu

La fiscal Belén Suárez relata que des del compte 64772, a nom de l’andorrà Francesc Robert, es van enviar al compte del Museu Iconogràfic Sant Jordi-Museu de la Miniatura 1.602.509,62 dòlars el 6 d’agost del 2002. El compte del museu era utilitzat tant per traspassar diners als comptes de Jordi i Josep Pujol com per rebre diners d’empreses estrangeres destinats a ells.

Però el transvasament del 2002 tenia una particularitat molt determinada: “Aquesta quantitat resultava ser l’import total de les tres pòlisses de préstec atorgades per Andbank al compte del Museu esmentat, que l’acusat Jordi Pujol Ferrusola va avalar amb el seu propi compte 84800, fent extensiu l’aval, per la quantitat d’1.600.000 dòlars, davant de les responsabilitats que tingués el titular d’aquest últim compte. Això significa que l’acusat Jordi Pujol va disposar de la quantitat d’1.600.000 dòlars a través de dos comptes diferents que va utilitzar per al seu propi interès”, diu l’acusació del Ministeri Públic.

Sobre el compte 64772, la fiscal ressalta que “els seus fons van ser avalats per l’acusat Jordi Pujol Ferrusola, que va garantir les responsabilitats d’aquest compte amb avals de dates 17 d’octubre del 2005 per la quantitat de 625.000 dòlars i de 6 d’abril del 2010 per la quantitat de 506.000 dòlars. A més, l’acusat Jordi Pujol Ferrusola va utilitzar no només aquest compte 64772, sinó també un altre, l’AN 65075, amb titularitat de Holdings Robert & Compte, el representant del qual també era Francesc Robert, tant per rebre fons l’origen dels quals es desconeix com transferir-ne, ocultant així la seva destinació”.

El Ministeri Públic detalla que el compte oficial del primogènit dels Pujol va rebre d’aquest últim compte 325.000 dòlars el 8 d’abril del 2003 i 134.968 dòlars del compte 64772 el juliol d’aquell mateix any. El 2010 figuren ingressos en el compte per una suma total de 100.000 euros i més de 404.000 dòlars, sense que es conegui el seu origen. El 2011, consta també un pagament de Francesc Robert al compte de Jordi Pujol de 200.000 euros en efectiu, i l’any següent li transfereix des del compte 64772, 22.000 euros més.

“Es desconeix la raó d’aquests ingressos. Això significa que l’acusat Jordi Pujol Ferrusola es va fer responsable dels fons que hi havia als dos comptes, cosa que només pot significar que li pertanyien”, afirma la Fiscalia.

I hi ha un altre detall: el compte AN 65074, a nom de Wiflee Holdings NV, empresa domiciliada a Curaçao, tenia com a autoritzat Francesc Robert. Des d’aquest compte es van enviar al de Jordi Pujol Ferrusola 18.000 euros el 22 de desembre del 2003 i 75.921,26 dòlars el 2 de desembre del 2005, “sense que consti la raó d’aquests ingressos”.

(Visited 854 times, 1 visits today)

avui destaquem

1 comentari a “La Fiscalia Anticorrupció “despulla” els negocis dels germans Pujol a Andorra”

Feu un comentari