Què pensa Puigdemont sobre Hasél i la llibertat d’expressió?

L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va difondre la setmana passada un tuit del seu Consell per la República que afirmava que l’empresonament de Pablo Hasél “per injúries” evidencia “la naturalesa franquista de l’Estat espanyol”, per bé que el motiu que ha portat el raper a la presó ha estat la reincidència en l’enaltiment del terrorisme.

Encara no fa un mes, el mateix Puigdemont va escriure: “És impossible que un Estat que persegueix, condemna i empresona dissidents polítics es pugui presentar mai com una democràcia plena. Pablo Hasél és víctima d’una repressió incompatible amb la democràcia, que amenaça tothom qui estimi la llibertat”.

Aquestes manifestacions grinyolen amb altres de l’expresident català sobre la llibertat d’expressió. El 2018, per exemple, va lamentar que “no detindran ningú, no passarà res de res”, comentant la notícia sobre una persona que havia desitjat que cremessin viu Puigdemont, una manifestació del mateix calibre que les de Hasél. “L’odi que generen està patrocinat per la impunitat que els garanteix l’Estat. I pel silenci de molts. Ja ho troben normal”, afegia aleshores.

Parers contradictoris com aquests han retratat no només Puigdemont, sinó també persones, institucions i organitzacions del seu entorn. Són precedents en aquest sentit la reacció indignada del puigdemontisme a la crema d’un ninot de Puigdemont a la festa de Coripe (Sevilla) i la derrota judicial del govern que presidia Puigdemont després de querellar-se contra Gemma Galdón, perquè aquesta politòloga havia dit a RAC1 que “tenim delinqüents al Palau de la Generalitat”.

Puigdemont, que va arribar a tractar de “comandos terroristes” els grups de persones que treien llaços grocs de llocs públics, va renunciar a personar-se en una causa on va resultar condemnat a un any i tres mesos de presó, i al pagament d’una multa, un home de Sabadell amb trastorn de personalitat que va amenaçar-lo de mort a Facebook sota el pseudònim de Francisco Franco.