Mai havíem hagut de celebrar unes eleccions sota els efectes d’una pandèmia com la que estem patint. Les voltes que ha donat la política catalana els darrers temps ens han portat a que les properes eleccions al Parlament quedessin fixades pel 14 de febrer després que la no designació d’un nou president de la Generalitat obligués a dissoldre la cambra i es convoquessin automàticament.
L’increment de contagis, ingressos hospitalaris i ocupació de les unitats de cures intensives dels darrers dies va portar el govern de la Generalitat a suspendre la celebració de les eleccions. El vicepresident del govern va dictar un decret on anunciava que se celebrarien el 30 de maig en funció de com evolucionessin els efectes de la pandèmia. Pere Aragonès va argumentar que comptava amb el suport dels partits polítics, la qual cosa no era certa. O era certa en part. La majoria de partits va mostrar el seu acord en convocar les eleccions més endavant. Ajornar-les tres mesos no era el criteri exhibit per tots els grups polítics. Deixar la data de votació a expenses de l’evolució de la pandèmia i a criteri del govern tampoc no va ser una decisió consensuada.
Molta gent té por d’anar a votar. També en té per anar a comprar al supermercat o de visita al metge. Tots seguim les notícies esperant-ne de bones. Però no acaben d’arribar. Quan no és l’increment dels contagis és l’amenaça que no arribin tantes vacunes com es necessiten. O la convicció, amb les dades de vacunacions a les mans, que no arribaran al 70% dels ciutadans aquest estiu com anuncia el ministre de Sanitat, Salvador Illa.
Illa està enmig de la polèmica per l’ajornament de les eleccions. Alguns sondejos pre-electorals han detectat que la seva candidatura a presidir la Generalitat fa millorar les expectatives dels socialistes en aquests comicis. Tot l’enrenou que s’ha generat entorn la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que, de moment, obliga a celebrar les eleccions el 14 de febrer, s’hauria produït si les formacions independentistes mantinguessin les bones perspectives de vot que havien mantingut fins fa quatre dies?
Ara com mai és necessari que tots els partits, tots, es posin d’acord per llençar un missatge únic a la ciutadania. Potser aquest missatge es pot acoblar a una nova convocatòria electoral a mig camí entre el 14 de febrer i el 30 de maig. Es desinfli l’efecte Illa o no. Si hi ha efecte Illa n’hi haurà ara i d’aquí a tres mesos. No titllem de beneits als electors. I, siguin quan siguin les eleccions, caldrà adoptar mesures de seguretat sanitàries especials.
És demanar molt a la classe política catalana que assereni la ciutadania en comptes de generar més crispació i neguit? Dels nervis ho estem totes i tots. Necessitem confiança i esperança no benzina per incendiar encara més la convivència.
