Tot i que la polèmica al voltant de la monarquia sembla obstinada a dilucidar què és dit i què és lluna, si monarquia o república/ques, cal recelar que el moll de l’os de l’assumpte campa entre dos proboscidis: un de literal i l’altre metafòric. El literal, cadàver de 50 anys i cinc tones, va ser fotografiat al costat del caçador reial l’abril del 2012. Acompanyava el caçador Corinna Larsen, empresària espavilada i aristòcrata consort, que havia conegut en una partida anterior amb càrrec als pressupostos.
La revelació de les llistes de zeros galopants va forçar la dimissió de monarca. Corinna explicaria a la BBC que “el rei no té noció del que és legal i el que no ho és” (https://www.bbc.com/news/world-europe-53415781).
Caçar elefants i altres luxes desafinava amb el 24% d’atur a l’Espanya convalescent de l’austericidi. No estava convalescent, en canvi, sinó que rutilava la plutocràcia de les finances, capaç de brandar com a trofeu una peça de la Constitució espanyola. Mentre encara pasturava l’elefant de Botswana, el metafòric, diguem-n’hi el del hall de Wall Street, seguia invisible, com vol la semàntica del modisme, tot i el llegat de destrosses en el seu haver. Aquesta invisibilitat, guarnida amb la poció algorísmica de Silicon Valley, és la mare dels ous dels mals que ens assolen.
Per al politòleg John S. Saloma III, “un dels avantatges dels diners és que compren la seva invisibilitat” (Ominous Politics, 1984); i per al corresponsal del Financial Times Tom Burgis, “el secret financer és una eina essencial” (The Guardian, 24/09/2020).
Burgis acaba de publicar Kleptopia: How dirty money is conquering the worldconquering the world. Es basa en els documents del banquer suís ja mort Nigel Wilkins, que va sentenciar: “Per comparació amb les activitats dels bancs suïssos, els atracadors a mà armada són delinqüents menors”. Quan Wilkins va informar els seus superiors de les grans quantitats de foscos peculis circulants, va ser acomiadat. Per mala conducta. Acomiadat es diu en anglès fired, la veu literal per disparar. Compte, doncs, a assenyalar l’elefant-gorgona.
La fiscalia anticorrupció acaba de demanar la petrificació del cas Santander, motivat per les pràctiques denunciades per Hervé Falciani, acomiadat i perseguit.
Benaurats els cecs i els muts perquè seran gratificats a l’Olimp de les Business Schools! Entre les inacabables pàgines dedicades a l’escàndol monàrquic, poques s’han interessat per la tramoia subjacent. Quan Corinna es refereix a l’analfabetisme moral del seu amant té cura de tapar el mirall.
La insensibilitat moral és la regla en un milieu que fa de l’acumulació la finalitat que tot ho justifica. Com afirma una especialista, els delinqüents econòmics presenten “una desconnexió moral que fa que només tinguin en compte el lucre i el poder”. Ni veuen que cavalquen elefants. De manera que és hercúlia la tasca de separar l’economia legal de l’altra, els Villarejos de claveguera dels bufets d’àtic (Armando Fernández Steinko, La economía ilícita en España, Alianza, 2021).
Jonathan Aldred qualifica l’evangeli neoliberal com una ascesi per no veure-hi: “El llenguatge de l’economia limita extremadament les qüestions morals i polítiques que es poden formular. L’economia moderna ens impedeix veure altres qüestions” (Licence to be bad. How economics corrupted us, 2019). En particular, la subordinació de la política a l’economia.
El patró del Fòrum Econòmic Mundial, Klaus Schwab, va sentenciar que “l’Estat sobirà ha quedat obsolet” i David Rockefeller ha reblat que “algú ha d’ocupar el lloc del govern, i els negocis em semblen una entitat lògica per fer-ho”. Roma locuta. Era 1999 en l’eufòria dels dividends del Mur.
De manera que mentre dilucidem si corona o no corona, els elefants desfan les nervadures de l’Estat per a posar-lo de l’inrevés. La monàrquica Mato amb el seu Jaguar –invisible–, els republicans indepes Vendrell i Boye amb la sumptuosa Villa Bugattio les plusvàlues sitomiñancas. Non olet, non videtur. Netanyahu, Trump, Orban, Sabinsky, Bannon, Zuckerberg… La internacional paquidèrmica.
Escriu l’historiador James Gleick: “El que semblava aterridor i immoral fa 50 anys, ara es dona per fet” (NYR, 08/10/2020). Va ser just llavors quan el fanàtic Hayek va formular el dogma del benefici com a fi suprem. I únic: vade retro bé comú, delenda est igualtat. I es va convertir en el pare dels elefants, invisibles com la mà de Smith.
