Als edificis on viuen migrants i persones sense sostre no hi ha alarmes anti-incendis. Quan se n’adonen que hi ha foc a la casa ocupada, la nau abandonada o l’habitatge precari on s’han o els han instal·lat sovint ja és tard per apagar-lo. A vegades, fins i tot és tard per sobreviure. El que va passar al barri del Gorg, a Badalona, la nit del dimecres dia 9 ha passat abans a d’altres llocs de Catalunya, Espanya i molts països on moltes persones viuen en condicions que podríem qualificar d’inhumanes. El foc ha destruït campaments, cases i vides a les illes gregues, a Calais o al cor de Londres, com el que va afectar la Torre Grenfell, el juny de 2017, causant 71 morts.
A Badalona, davant la tragèdia, les autoritats polítiques han dit que havien fet tot el que estava a les seves mans per evitar el que ha acabat succeint. O s’han acusat les unes a les altres de no haver assumit la responsabilitat que els corresponia per aconseguir-ho. Molts veïns feia temps que es queixaven del perill que representava aquella nau per ells, pel barri i pels propis ocupants de la nau. Els propietaris se n’havien desentès. També hi havia veïns que volien ajudar la gent i les famílies que s’hi havien instal·lat. Per si no hi havia prou problemes, la Covid-19 va venir a complicar-ho tot encara més.
Hi ha problemes socials que sembla que no tenen remei. El de la gent vivint al carrer, per exemple. És una xacra social, però, que alguns països on les temperatures són més baixes que al nostre han aconseguit vèncer. D’altres, no. Als Estats Units, l’onada de fred polar dels darrers dies ha causat la mort de força persones que no tenien un sostre sota el qual arrecerar-se.
La Declaració Universal dels Drets Humans reconeix el de tenir un habitatge digne. No diu que només hi tenen dret les persones que tenen un salari o un origen determinats. Falla el sistema. L’error és de base. I, lamentablement, en comptes d’assumir que tothom té dret a tenir un habitatge, sigui ric o pobre, home o dona, blanc o negre, aturat o directiu d’una multinacional, jove o vell, igual que el té a respirar, menjar o beure aigua potable, el sistema acaba d’autoritzar que s’especuli amb l’aigua.
A la nau incendiada de Badalona no hi havia aigua per apagar el foc. Feia temps que n’havien tallat el subministrament. Ara, no només ens el poden tallar a nosaltres si no paguem el rebut corresponent sinó que s’ha convertit en un factor més d’especulació perquè uns quants, pocs, s’enriqueixin més encara. L’avarícia d’aquests pocs i la política maldestre de massa governants ens regala tragèdies com la del barri del Gorg.
Cal un canvi de mentalitat. Cal un canvi de sistema. Busquem-li un nom i fem-lo possible!
