El 16 de setembre del 2020 va tenir lloc el discurs de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, sobre l’Estat de la Unió Europea, un discurs que marcarà una fita, per la presentació de propostes de canvi. Amb el lema de no deixar ningú enrere, la presidenta va posar de manifest les ambicions de la UE per a les generacions futures, la igualtat d’oportunitats, el lideratge d’Europa a nivell mundial i l’estabilitat de la Unió. Les seves primeres paraules es van dirigir a la ciutadania europea que està patint, ja que la pandèmia ha produït una profunda ansietat a milions de persones, preocupades per la salut de les seves famílies, el futur de la seva feina i l’angoixa per poder arribar a final de mes.
Poques vegades els discursos polítics inclouen els sentiments i les necessitats de la ciutadania a qui van dirigits. Reconeixent que la pandèmia i la incertesa que comporta no s’ha acabat, la presidenta va posar de manifest que la primera prioritat de la Unió Europea era aconseguir ajudar tota la ciutadania a superar la crisi, gràcies al model únic “de l’economia social de mercat”, la diferència europea envers altres continents. Els rebrots d’infecció en diversos països d’Europa fan témer que es continuïn presentant situacions fora de control, de manera que la presidenta proposa continuar afrontant aquesta pandèmia amb “extrema cura, responsabilitat i unitat”.
El tancament de fronteres inicial i la competència que es va establir entre alguns països d’Europa per aconseguir subministraments per a hospitals, material per fer tests, màscares o material de protecció, s’ha demostrat una mala pràctica. La creació de murs i fronteres enfront d’una pandèmia global, com també davant de la contaminació ambiental, no ha resolt problemes, sinó que n’ha creat. Facilitar el retorn de més de 600.000 ciutadans europeus s’ha pogut aconseguir amb l’acció coordinada dels departaments d’Exteriors dels països de la UE.
Reconeixent que en tots els estats d’Europa el personal sanitari ha treballat de forma agosarada deixant-s’hi la pell i la salut i que s’han pogut establir intercanvis de personal sanitari a través de mecanismes de Protecció Civil, la presidenta subratlla que s’ha aconseguit sense tenir plenes competències per fer-ho, i per això ha plantejat la gran proposta: “Necessitem construir una forta Unió Sanitària Europea”.
S’haurà d’abordar un nou repartiment competencial en matèria de salut a la Conferència sobre el futur d’Europa creant un nou programa de Salut EU4 i dotant-lo d’un nou pressupost, que superi les retallades realitzades anteriorment. Però la Unió no és una abstracció ideal i s’ha d’enfortir la forma en què es prepari per gestionar les noves amenaces per a la salut.
Les respostes que ha donat Europa davant de la pandèmia no han estat clares, i de vegades tampoc solidàries, deixant que cada país resolgués els problemes pel seu compte. Per això, la presidenta va proposar tres idees. En primer lloc, reforçar i empoderar l’Agència Europea del medicament i l’ECDC, el centre europeu per a prevenció i control de malalties. En segon lloc, proposa la construcció de l’Agència Europea BARDA per a la investigació i el desenvolupament biomèdic avançat, que respongui a les amenaces i emergències i que mantingui la cadena de subministraments adequats, especialment de productes farmacèutics. I, en tercer lloc, ja és urgent i necessari discutir la qüestió de les competències sobre salut.
La pandèmia ha posat de manifest que s’han de reforçar les agències de Salut Pública i la cogovernança multinivell a l’estil federal, i que han de treballar coordinats tots els països implicats i tots els nivells de govern dins de cada país. Atès que d’una crisi global necessitem també aprendre lliçons globals, Ursula von der Leyen ha proposat, d’acord amb el primer ministre Giuseppe Conte, la realització d’una cimera global sanitària l’any que ve a Itàlia.
El discurs de la presidenta, amb molts altres matisos que comentaré en pròxims articles, va transmetre la necessitat d’augmentar la unitat d’acció europea. Una acció no només davant de la pandèmia, sinó per realitzar els canvis necessaris per enfrontar-nos al canvi climàtic i a la transformació digital, i establir els organismes de cogovernança federal.
