Si de debò es vol arribar a una solució, o una sortida momentània, al cul-de-sac en què estem ficats a Catalunya s’ha d’apostar pel diàleg, certament. Però cal fer-ne un de debò. O més d’un. D’entrada, cal que es pugi el nivell intel·lectual del debat. No es tracta de deixar-lo per unes elits que parlin molt bé i que tinguin una extraordinària formació universitària. Es tracta de fugir del simplisme, del maniqueisme, de l’agressivitat, de l’humor entès com a burla de l’adversari, de les noticies falses, creades o distribuïdes per desprestigiar els que pensen diferent. Es tracta, clar, de fugir de TV3 i Catalunya Ràdio, de la mateixa manera que cal fer-ho dels canals de ràdio i televisió que juguen brut la carta contrària a l’independentisme. Hi ha premsa espanyola manipuladora, sí. I premsa catalana que manipula a favor i contra l’independentisme, també. Premsa espanyola no catalana que manipuli a favor de l’independentisme no n’hi ha.
El nivell intel·lectual del debat públic sobre les solucions al conflicte que vivim és baixíssim. No és necessari entrar a twitter per adonar-se’n. Ni escoltar què diuen els nens als quals els periodistes els demanen perquè han anat a una manifestació contra una sentència del Tribunal Suprem. Res de bo no pot sortir de programes com ‘Tot es mou’, ‘Està passant’, 'Més324' o ‘FAQs’. Però tampoc no se solen trobar aportacions esperançadores als programes i tertúlies diferents a les del règim públic català. A les de les emissores i ràdios amb seu a Madrid és habitual trobar-hi un interlocutor pro-independència en minoria total.
Necessitem tertúlies reposades i llargues com les que organitzava José Luis Balbín a TVE. Fins i tot, podríem recuperar de l’ostracisme les que feia Ramon Colom. La societat catalana necessita unes bones dosis de ‘La Clave’ o ‘Milenium’. Que el debat a les llars, al lloc de treball, al bar pivoti sobre les opinions avocades en aquestes tertúlies per persones que saben de què parlen i que volen trobar solucions constructives i realistes.
A base de qualificar de ‘putos gossos de merda’ als mossos d’esquadra, de ‘ñordos’ als espanyols i de ‘supremacistes’ a tots els que van amb el llaç groc a la solapa no sortirem del pou on som. Potser la XAL, ara que s’ha tret de sobre el comissari polític que la dirigia, pot oferir aquest espai de debat que tanta falta ens fa!
