“We are a welcoming Europe. Let us help!” (“Som una Europa acollidora. Deixeu-nos ajudar!”). Aquest és el lema de la iniciativa ciutadana europea que ha de recollir un milió de firmes per reclamar que no es criminalitzi la solidaritat amb les persones que demanen refugi o acollida als països de la Unió Europea, que se’ls doni suport i que es garanteixi l’accés a la justícia de totes aquelles que pateixen explotació o abusos. Una seixantena d’entitats defensores dels drets humans i de les persones immigrades i refugiades als països de la Unió Europea han posat en marxa aquesta iniciativa que es va presentar fa uns dies a casa nostra.
No demanen la lluna. És un exercici de possibilisme en uns moments en què el paper europeu en l’acollida de les persones que demanen asil i refugi és ben galdós. L’Europa oficial, la de les reunions del Parlament europeu i el Consell Europeu, aposta per tancar les portes als qui volen buscar una vida millor als països que la formen. O fer-los passar per una petita escletxa d’un en un i amb els papers (si és que en tenen) a la boca. L’Europa oficial i els seus països membres posen entrebancs –uns més que d’altres- a les persones que volen donar un cop de mà a les que truquen a aquestes portes, amb la il·lusió de bastir vides dignes. És l’Europa que pren els vaixells a les associacions com Proactiva Open Arms, que rescaten persones abandonades enmig del mar Mediterrani o porta als jutjats tres bombers sevillans de Proemaid per fer el mateix a l’Egeu. La mateixa Europa que processa ciutadans seus que acullen immigrants o refugiats o els ajuden a travessar fronteres interiors. La que paga a Turquia o Líbia (a saber a qui en aquest país) perquè contingui les sortides d’aspirants a arribar al continent europeu.
Els promotors de la iniciativa tenen un any de temps per recollir les firmes. A Espanya n’hi ha prou amb què se’n recullin 40.500. Ho han de fer, com a mínim, a set països de la Unió. Ben segur que es poden aconseguir en pocs dies. La interlocutora de la campanya és, aquí, la consultora Instrategies, especialitzada en mobilitat, migracions i gestió de la diversitat. Casa Nostra, Casa Vostra s’hi acaba de sumar.
Hi ha una altra Europa, la dels ciutadans que donen suport a iniciatives com aquesta. La que denuncia l’actitud injusta de les autoritats polítiques davant els migrants que ens demanen ajut i respecte. La que representen les associacions Entrepobles i Sicom, que estrenen aquest dijous 3 de maig, als cinemes Girona, a Barcelona, el documental La meva pell, on vuit dones valentes expliquen, en primera persona, la dura experiència del progrés migratori.
No és que sigui possible una altra Europa. És que existeix. Cal escoltar-la i fer callar la que no ens agrada.
