Sempre m’ha semblat una mica exagerada i un pèl superba l’afirmació generalment assumida que Catalunya es caracteritza per tenir una societat civil molt rica, activa i cohesionada. Hi trobo una manca d’humilitat que no m’agrada, una tendència a caure, com passa sovint, en el cofoïsme, en el “som els millors”. No som l’únic país del món que té associacions de tota mena, gent solidària a dojo i plataformes disposades a defensar els ciutadans més desafavorits i vulnerables i lluitar contra les injustícies. El nostre melic no és ni millor ni pitjor que el de la resta dels que en tenen.
Això no treu que hi hagi centenars, milers d’associacions que fan una tasca tant admirable com massa vegades poc coneguda.Entitats i persones que no tenen cap necessitat d’exhibir que la seva tasca és imprescindible i molt útil per la gent que se’n beneficia. Ho acabo de constatar com a jurat dels premis Montserrat Roig convocats per l’Ajuntament de Barcelona per premiar el periodisme i la comunicació social.
Una d’aquestes entitats a les quals em refereixo és la Fundació Surt. L’11 d’abril presentarà al Museu Marítim de Barcelona els actes amb què commemorarà que ha complert 25 anys dedicant-se a l’empoderament de les dones. Discretament, però eficaçment, treballa des del 1993 per fer efectius els drets econòmics, socials i culturals de les dones i per eradicar les discriminacions per raons de sexe, amb la vista posada en assolir una societat amb equitat de gènere efectiva.
El passat 8 de març vam assistir a una expressió impressionant de com la lluita feminista s’ha anat obrint camí a la nostra societat. És una de les poques bones notícies que hem tingut els darrers temps en l’àmbit de la lluita social i política, a casa nostra i més enllà. Una bona notícia que ha estat possible per la lluita persistent, gens senzilla, amb grans dosis de voluntarietat i entrega, per part d’iniciatives com la Fundació Surt.
“El nostre projecte està compromès amb les dones en el seu esforç per construir una societat amb equitat de gènere, lliure de violències masclistes, en què tots els treballs, remunerats i no remunerats, siguin assumits al marge de les identitats de gènere, i en què el treball de sosteniment de la vida (treball de cures) sigui visible, revalorat i entès com a responsabilitat col·lectiva”. Aquesta és la filosofia de les dones que treballen i col·laboren a la Fundació Surt.
Felicitats i per molts anys!
