Al final, hi ha hagut de tot: declaració d’independència (DI) i aplicació de l’article 155 de la Constitució. La declaració d’independència no ha estat tan gloriosa com alguns desitjaven, amb parlaments des del balcó del Palau de la Generalitat i arriada de banderes espanyoles, i l’article 155 no inclou la decapitació dels directius dels mitjans públics de comunicació ni l’empresonament directe dels màxims responsables del procés. Però hi ha hagut DI i 155.
I hi ha hagut manifestacions multitudinàries. D’una banda i de l’altra. Com per demostrar que al país hi ha dues visions de la jugada. Els uns, encantats amb la declaració de la independència, i els altres, molt enfadats.
Qui ha guanyat, doncs? A la ruleta del procés sembla com si no hagués guanyat ningú. Que la boleta s’hagi sortit de la roda sense caure en cap caixeta amb un número parell, imparell, negre o vermell. Simplement hagi anat a petar a terra. Es tracta, per tant, de tornar-la a agafar, fer girar la roda i provar fortuna un altre cop?
Algú ha après alguna cosa dels intensos dies que hem viscut aquesta tardor? Està per veure. Serviran les eleccions del 21 de desembre per aclarir alguna cosa? S’ha de ser molt optimista per pensar que la solució que restableixi la concòrdia ciutadana i l’alegria perduda arribi amb la celebració d’aquests comicis. Les enquestes, les d’abans, les d’ara i les que vindran, preveuen i confirmaran que el proper president de la Generalitat serà un polític partidari de la independència de Catalunya.
Així les coses, amb més o menys nervis, tensió i patiment, seguirem si fa no fa com estàvem i com hem estat els darrers anys. De moment, els únics que han guanyat són els banquers i els propietaris de les grans empreses. Han demostrat, com mai, que a ells els debats patriòtics els interessen només per saber on han de posar les seves seus i els seus beneficis.
A la vida, com a la ruleta, més aviat o més tard, la banca sempre acaba guanyant. Per això no m’agraden els casinos.
