En ple debat pressupostari, caldria escoltar i prendre en consideració la recomanació que ha fet el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, en l’“Informe sobre la contaminació provocada per purins a Catalunya“, presentat la setmana passada i que ha passat molt desapercebut als mitjans de comunicació. En aquest informe, el Síndic de Greuges adverteix de l’alarmant pol·lució de nitrats que afecta el 41% de la massa d’aigües freàtiques de Catalunya, a causa, principalment, de la filtració dels purins que es llancen als camps de conreu, i proposa la implementació d’un tribut directe a les granges per tal de combatre-la.
Més enllà dels debats identitaris -que fa setmanes, mesos, anys i segles que perduren- hi ha una realitat incontestable. Aquest racó de món que anomenem actualment Catalunya existeix des de fa milions d’anys i per aquí, en els últims milers d’anys, hi han passat nombroses civilitzacions (neandertals, ibers, grecs, fenicis, cartaginesos, romans, gots, musulmans…) que ens han llegat la seva petja. La primera obligació dels catalans d’avui és preservar el territori que hem rebut en herència i deixar-lo en bones condicions per a les generacions que ens succeiran.
I cal dir, en aquest sentit, que els catalans d’avui -encegats per l’ambició pels diners ràpids- som uns estúpids irresponsables. Ens estem carregant el país sense cap mena d’escrúpol. El Síndic de Greuges ens ho recorda en el seu informe: actualment, a Catalunya hi ha més porcs (7,7 milions de caps) que persones (7,5 milions). Aquesta extraordinària proliferació de granges -que s’ha accelerat de manera descontrolada en els últims anys del “govern dels millors“- es deu a dos factors:
*La proximitat de Catalunya als mercats centreeuropeus, grans consumidors de carn de porc, i les grans diferències salarials que tenim, especialment, en el salvatge sector dels escorxadors, amb els altres països productors.
*La tolerància de l’administració competent, en aquest cas la Generalitat, amb els propietaris de les granges, als qui permeten la constant ampliació de les seves instal·lacions i l’abocament a l’aire lliure, sense tractament previ, de les dejeccions que fan els 7,7 milions de porcs. “Competitivitat”, n’hiu diuen els cínics.
Jo tinc el costum de llegir habitualment el DOGC i constato que el departament de Territori i Sostenibilitat (?) de Josep Rull no para de concedir noves autoritzacions mediambientals (?) per ampliar la capacitat de les granges de porcs. Espanya ja és el primer productor europeu de porcí i Catalunya és la principal zona de l’Estat on es concentra aquesta activitat ramadera altament contaminant. En aquest sentit, el Síndic de Greuges proposa la implementació d’una moratòria mentre no existeixi un sistema eficient i ecològic pel tractament de les dejeccions de la cabana porcina.
Però en aquesta Catalunya que és “a les portes” de la independència “no toca” parlar de porcs. El lobby industrial que domina el sector -els Vall Companys, Alsina de la Cooperativa de Guissona, Tarradellas, Ramisa…- ha aconseguit imposar la impunitat i l’omertà. Marta Rovira, la secretària general d’ERC, és de Vic i coneix perfectament el desastre ambiental que provoca en aquesta comarca la concentració de granges i escorxadors. Per què no obre la boca per exigir que s’aturin els abocaments massius de purins que han podrit les aigües freàtiques i les fonts d’Osona? No és una patriota? No estima la nació per sobre de totes les coses? De què o de qui té por?
En l’actualitat, segons un informe de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), hi ha 139 municipis que tenen l’aigua fortament contaminada pels nitrats de les dejeccions porcines. Convido a fer un exercici curiós: superposar el mapa dels municipis que tenen els aqüífers empastifats pels purins, i que estan inclosos en les “zones vulnerables” delimitades per la Generalitat, amb el d’ajuntaments adscrits a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). El resultat, per coincident, és espantosament eloqüent. I la conclusió, terrible: els municipis contaminats són municipis que s’han declarat independentistes.
La sobirania no és el dret a embrutar el territori. L’amor al país es demostra, d’entrada, tenint cura del medi ambient. Convido totes les diputades i diputats a llegir atentament l'”Informe sobre la contaminació provocada per purins a Catalunya” i a adoptar, de manera urgent, les recomanacions que s’hi fan:
*Moratòria a la implantació de noves granges
*Imposar un tribut a les activitats de la indústria porcina destinat a eliminar ràpidament la contaminació dels aqüífers
*Exigir la implantació de sistemes de depuració a les granges per evitar el llançament dels purins a l’aire lliure
*Extremar els controls per part de la Generalitat per impedir les nombroses trampes que es fan i que es toleren des de l’administració, com ara “regar” dues vegades un mateix camp amb purins
*Dictar mesures sancionadores contra els qui contravinguin les lleis anticontaminació
Els austríacs s’han vist en la disjuntiva de triar entre un ecologista i un populista d’extremadreta per a la presidència del país. L’electorat, intel·ligent, s’ha decantat per l’opció d’Alexander Van der Bellen. A Catalunya, per acabar amb el populisme independentista que no dubta en sacrificar el país als interessos del lobby del porc, també ens convindria un bon president ecologista que netegi l'”ambient” i el medi ambient.
(La Generalitat té totes les competències per afrontar aquest gravíssim problema, sense necessitat de demanar permís ni a Madrid ni a Brussel·les. Al contrari: a Brussel·les estan indignats amb la passivitat del govern de Catalunya a l’hora d’acabar amb la massiva contaminació per nitrats del subsòl i de les fonts).
