En el darrer article que ha publicat al seu blog associacioserviol.cat. En aquest post, datat el 23 d’agost, l’expresident de la Generalitat reflexiona “Sobre Desenvolupament Sostenible, Econòmic i Social. I Polític”. En el seu habitual llenguatge recargolat i de lectura difícil, Jordi Pujol elucubra sobre les virtuts i defectes dels models de lliure mercat i el keynesià.
En un moment de les seves reflexions, Pujol afirma que “hi ha hagut gent que ha sentit la necessitat de declarar-se keynesià. Tant si tocava com si no tocava”. I afegeix: “En Rodríguez Zapatero en va ser un exemple patètic”. En canvi, diu, “afortunadament, hi ha hagut molts keynesians seriosos, sòlids i eficaços”.
L’expresident del govern espanyol José María Aznar tampoc no es lliura de la crítica de Jordi Pujol: “Hem tingut un Aznar que no es vantava de ser keynesià però que obsessionat per un programa molt més polític que econòmic va caure també en l’excés inversor sense tenir en compte ni la rendibilitat econòmica ni social. I va provocar una crisi seriosa econòmica i social”.
Per contra, té una visió positiva i amable de la gestió política catalana dels darrers anys: “(A Catalunya) l’evolució en tots o quasi tots els ordres durant els darrers 35-40 anys ha estat prou positiva per a no haver-nos de fuetejar en senyal de penitència. I per a seguir creient en la nostra societat i en el nostre país”.
