La vertebració peninsular

La decisió de la Comissió Europea d’injectar 300 milions d’euros en les obres del tren d’alta velocitat que ha de connectar Lisboa amb Madrid explicita que a Brussel·les tenen les coses clares. Davant la inòpia dels governs portuguès i espanyol -que mantenen aquest projecte estratègic paralitzat i a mig fer-, les autoritats comunitàries han considerat que l’anomenat Eix Atlàntic és prioritari i han desbloquejat una important partida pressupostària per acabar els trams que falten entre Madrid i Badajoz, per tal que la línia arribi fins a la frontera.

En els temps de vaques grasses, la connexió per AVE entre Lisboa i el centre de la península va començar amb ímpetu. El president José Luis Rodríguez Zapatero i el primer ministre José Sócrates havien anunciat que el projecte seria una realitat l’any 2013. Però el brutal esclat de la crisi financera i les dràstiques retallades pressupostàries aplicades pels seus successors, Pedro Passos Coelho i Mariano Rajoy, van comportar la paralització dels treballs, en el cas de Portugal, i el seu alentiment, en el cas de l’Estat espanyol. Però ara Brussel·les -que sap llegir els mapes- ha decidit reactivar-lo.

Encara que, de Catalunya estant, la connexió Lisboa-Madrid ens pugui semblar a primera vista un projecte “llunyà” i aliè, per a nosaltres té una vital importància geoeconòmica. Unir en alta velocitat la capital ibèrica de l’Atlàntic amb la capital ibèrica de la Mediterrània vertebra racionalment la península i ens obre un ventall de potencialitats fins ara inèdites i inexplorades.

La història l’hem de respectar i assumir, però no podem ser-ne presoners. L’esquarterament polític d’Ibèria, herència d’un tràgic i desgraciat passat, és un sagnant anacronisme en ple segle 21 i en el marc de la Unió Europea. Portuguesos, castellans, catalans, bascos i tutti quanti estem fent l’enze negant una evidència clamorosa: la península podria ser un dels llocs més pròspers del planeta si entenguéssim que és el hub on conflueixen Amèrica i Àsia, Europa i Àfrica.

En aquest sentit, també resulta de gran transcendència que Caixabank pugui culminar en els pròxims dies la compra del banc portuguès BPI a través de l’OPA que ha presentat. Madrid és, des de fa quatre segles, un “papus” per a Lisboa, que té por -i amb raó- dels seus afanys expansionistes. Per això, que una entitat financera catalana entri en el mercat bancari de Portugal és un factor d’equilibri intel·ligent i significa un important pas endavant en la concreció de la dimensió peninsular.

La demografia mana i determina: Lisboa (2,8 milions d’habitants), Madrid (4,5 milions) i Barcelona (3,3 milions) són les tres principals metròpolis d’Ibèria. Podem viure d’esquenes o treballar plegats. Nosaltres decidim.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides