La banca -per estranys camins que no són sempre sants- té molta mà a la justícia. Aquesta és la conclusió a què ha arribat l’advocat Jacint Soler Padró després del “calvari” que els tribunals li han fet passar en el seu llarg litigi, que manté, fa més de 10 anys, amb el BBVA. Jacint Soler Padró era titular d’un dipòsit a Privanza, l’antiga divisió de banca privada del BBVA, i havia fet confiança als gestors de l’entitat perquè li moguessin els diners per tal de treure’n el millor rendiment possible. Resultat: “Vaig perdre les 3/4 parts dels estalvis que havia confiat a Privanza”, explica, dolgut, l’advocat. Davant les evidències de mala gestió i administració deslleial, va interposar un procediment civil contra l’entitat bancària que va acabar sent arxivat pel Tribunal Suprem. Fi del primer round.
Revisant, a posteriori, el sumari d’aquest procediment, Jacint Soler Padró es va adonar que en molta de la documentació lliurada pel banc al jutjat hi figuraven unes signatures al seu nom que autoritzaven les ruïnoses operacions d’inversió fetes pels gestors de Privanza… però que ell mai havia estampat i que no reconeixia com a seves (!). Amb la mosca darrera l’orella, va demanar un dictamen a dos perits cal·ligràfiques del Col·legi d’Advocats de Barcelona que van ratificar que la seva signatura havia estat falsificada i que, en conseqüència, el BBVA havia suplantat la seva identitat sense el seu consentiment. La sang li va bullir d’indignació i va decidir tornar als tribunals.
Aquesta vegada, amb la presentació d’una querella criminal contra el BBVA, que va recaure en el Jutjat n. 24 de Barcelona. Per mirar d’aclarir el “misteri”, el jutge va encarregar un informe cal·ligràfic al perit Jordi Bergé, que va concloure que no hi havia falsificació i que totes les signatures eren, efectivament, de Jacint Soler Padró. En conseqüència, la causa va ser arxivada. Fi del segon round.
Però l’advocat estava convençut que li havien suplantat la identitat i, tossut, va presentar una segona querella criminal, aquest cop contra el perit Jordi Bergé, per fals testimoni, i contra el BBVA, per falsedat en document mercantil. En aquest procediment, que instrueix el Jutjat n. 32, el demandant va sol·licitar un informe al laboratori científic dels Mossos d’Esquadra perquè resolgués, d’una vegada per totes, el “misteri” de les signatures presumptament falsificades.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
