Diu Oriol Junqueras que impulsarà el projecte de BCN World, però aproximant-lo al turisme familiar i allunyant-lo del negoci del joc, potser inspirat en la seva visió d’una Catalunya independent, en la qual sempre estarem de vacances.
No pensa el mateix Hamisch Dodds, president de Hard Rock, que ha vingut expressament a Barcelona per entrevistar-se amb el president Carles Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras a propòsit del projecte BCN World, pel qual diu estar disposat a posar sobre la taula 2.500 milions d’euros, “sense cap cost per a l’Administració catalana”. Perquè, malgrat Oriol Junqueras i tots els qui comparteixen amb ell la idea d’una Catalunya en la qual sempre serà diumenge, cal recordar que els de Hard Rock no són les germanetes de la caritat, sinó tot el contrari. És propietat de la tribu dels indis semínoles de Florida, que va adquirir la companyia el 2006, i compta amb hotels, casinos i restaurants per tot el món. Per més inri, l’altre soci inversor de BCN World, Melco, és un grup xinès de casinos.
Potser fent gala de la creativitat política, tan d’actualitat, Oriol Junqueras estigui pensant en un negoci de casinos en el qual tinguin cabuda, a més de papà i mamà, els nens, els avis, els oncles i els cosins. Oci per a tots i res d'”especulació i joc”, rebla la CUP. Per a què calen aleshores les 8.000 places hoteleres i els tres casinos, sinó quatre, que contempla el projecte? A què respon la idea de promoure el que ara denominen CTI (Centre Turístic Integrat) que, imitant els models de Singapur o Las Vegas, pretén crear un espai per a esdeveniments multitudinaris? Podria ser que Oriol Junqueras estigui pensant a dedicar el lloc a actes “per la família cristiana” en els quals, segons els seus organitzadors, participen milions de persones?
I parlant de somnis, què imaginen els llops que ensaliven des que, el 2012, es va obrir el meló del turisme de joc? Per què BCN World és de vital importància per reactivar el mercat laboral (cambrers, croupiers, noies de barra…) de la demarcació? Qui (especuladors, banquers, associacions de protecció de la família…) són els que demanen pressa a Puigdemont per tramitar el projecte? No estarà algú somiant amb el sucós negoci de redirigir turistes xinesos, especialment motivats pel joc, cap a a la zona de Tarragona?
Clar, com que la situació és crítica –no com quan l’expresident Artur Mas va posar la catifa vermella a Sheldon Adelson per l’avortat projecte Eurovegas-, no es pot anar per les braves, cal vestir el ninot, perquè no hi ha per on agafar-lo. I per a això (una altra prova de creativitat), res millor que fer una consulta. A qui? A la gent de la zona, com proposa Puigdemont, o a tots els catalans, com diu Junqueras? I, filant encara més prim, la CUP -que es va posar molt de cul amb BCN World abans de pactar amb Junts pel Sí- diu ara que “podria arribar a valorar positivament que es faci una consulta”. En qualsevol cas, paper mullat perquè el govern Puigdemont ja ha donat a entendre que el pacte de la CUP i Junts pel Sí sobre el projecte ja no està vigent.
“Escoltar l’opinió de la gent sempre és positiu”, ha expressat amb tota tranquil·litat l’alcalde convergent de Vila-seca i president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet. Tal vegada, perquè interpreta que “escoltar” no és vinculant, perquè, senzillament, ja es dóna per guanyada la partida i ningú no podrà parar-la o perquè, en qualsevol cas, ja s’engegarà la ingent maquinària d’intoxicació per, com es fa en aquests casos, arrenglerar la gent del costat del negoci. Perquè, qui pot posar en qüestió alguna cosa que generarà tants llocs de feina?
