En nom del català i de la identitat catalana, la Generalitat s’ha convertit, des de fa 35 anys, en una gran menjadora d’on en viuen, a base de subvencions, tots aquells que s’encarreguen de promoure i d’escalfar l’anomenat “procés”, ara en l’inici de la fase de desconnexió. Aquest és un dels principals llegats del llarg mandat de Jordi Pujol –que ja va practicar amb profusió en l’època de Banca Catalana-, continuat després per Esquerra en temps del Tripartit i, més endavant, durant la presidència d’Artur Mas (encara que en aquesta època les finances de la Generalitat estan arruïnades i intervingudes).
El sistema de la menjadora és estructural i consubstancial al fenomen del nacionalisme català i d’aquí en mamen les entitats sobiranistes, els mitjans de comunicació, les empreses amigues… Per això, i davant la gravíssima crisi de la Generalitat, s’han activat, amb aquesta finalitat, totes les altres institucions a l’abast de CDC: des de l’Ajuntament de Barcelona durant el mandat de Xavier Trias fins a les quatre diputacions -dominades pels partits de la coalició Junts pel Sí-, passant per TV3 i el gran estol d’empreses parapúbliques.
El flamant nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, coneix molt bé la importància de la menjadora per mantenir la flama nacionalista/independentista. No endebades, el diari en el qual ha treballat durant anys (El Punt Avui), el seu projecte de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) i, fins i tot, la revista que va crear i que ara dirigeix la seva dona, Marcela Topor (Catalonia Today), han viscut i prosperat gràcies a les abundants subvencions públiques que han rebut.
Per això, el primer i gran repte amb què es trobarà el Molt Honorable Carles Puigdemont serà el d’aconseguir els ingents recursos necessaris per poder mantenir aquesta enorme legió d’estómacs agraïts que constitueix la base fonamental de la consciència independentista. El temps passa ràpid i el futur nou govern de la Generalitat, sotmès a una profunda reorganització interna que necessitarà mesos per consolidar-se, toparà, a més, amb la manca d’interlocutors a Madrid per poder reclamar el FLA, bé sigui perquè ningú no se li posarà al telèfon o perquè, senzillament, no se li voldran posar si abans no baixa del burro.
El nou vicepresident econòmic, Oriol Junqueras, tindrà, des d’ara, el maldecap de pagar cada mes les nòmines dels funcionaris, les farmàcies, els concerts, les llars d’avis, les factures de TV3, els peatges a l’ombra, els proveïdors, els interessos del deute… Tot esperant els anunciats fons d’inversió jueus i els hedge funds que, suposadament, ens han de finançar el període de transició fins a assolir la independència de la República Catalana, la menjadora, mentrestant, no pot parar de rajar. Hi va la manutenció i l’estatus de la crême de la crême del procés i de llurs famílies.
Amb la menjadora no s’hi juga. Carles Puigdemont ho sap molt bé per experiència i, segurament, haurà de convertir les pedres en pans per poder alimentar la llarguíssima filera que, des d’aquest dia 11 de gener, ja fa cua a les portes del Palau de la Generalitat. A més, l’Ajuntament de Barcelona ha canviat de mans i, en aquest sentit, Ada Colau i el seu equip no estan per la tasca de malbaratar alegrement els diners públics per la “causa”. Els pressupostos de les diputacions estan molt vigilats i, per postres, aquí la CUP té les mans lliures per fiscalitzar.
Diré una obvietat: no és el mateix Girona que Barcelona, no és el mateix l’Ajuntament de la plaça del Vi que el Palau de la plaça de Sant Jaume. L’aterratge serà ràpid, l’aprenentatge serà dur i la tenebrosa realitat del dia a dia apagarà les benintencionades il·lusions del Molt Honorable de pell molt fina. Compte amb els clients de la menjadora. Si no hi ha pistrincs de seguida, es cruspiran, en un tres i no res, el responsable de repartir-los, encara que ell es pensi que “són dels nostres” i “tu, ja m’entens”. Tampoc és que Oriol Junqueras sigui Andreu Mas-Colell.
Per fer el viatge a Ítaca, Carles Puigdemont ha de passar primer per Barcelona i llançar “caramels” als àvids caçasubvencions que pul·lulen pel Cap i Casal. I d’on els traurà si el sac que li ha deixat Artur Mas està foradat i buit?
