Els resultats de l’assemblea de la CUP, diumenge a Manresa, no són vinculants. I els seus diputats van insistir que continuaran negociant. Per això no entenc les lectures fatalistes que s’ho prenen com si no hi hagués demà. Hi haurà demà encara que anem a eleccions al març.
Els diputats de la CUP, els representants escollits democràticament entre la militància, ja saben quin és el tarannà de les bases cupaires. Ja coneixen com respiren els seus, després de l’acarnissament mediàtic i la pressió que pateixen aquests dies els cupaires pel rebuig a investir Mas. Els diputats de la CUP ara se senten legitimats per sortir davant un micròfon o posar-se davant una càmera i explicar allò que creguin, amb coneixement de causa.
Estem acostumats a dinàmiques de partits que compten molt poc amb les seves bases: Un congrés per lustre. Quatre esmenes als textos que ja venen mig preparats de les cuines del nucli dur de la formació. Votacions que aproven per unanimitat les propostes. Un dinaret al palau de congressos de torn. I cap a casa. I fins d’aquí quatre o cinc anys.
Per això, entre la militància i els simpatitzants dels partits sorprèn la manera de fer de la CUP, on les decisions transcendents es prenen d’abaix a dalt. De les bases cap els seus representants a les institucions, i no al revés. Assemblees locals que decideixen. I assemblees nacionals que voten. Una diumenge passat a Manresa i l’altra per Nadal. I les que faci falta per confrontar idees i prendre decisions per majoria. Democràcia i transparència.
Més enllà de la pluja d’insults d’ignorants i/o fanàtics a les xarxes, i d’articles d’opinió dels qui xuclen de la mamella convergent, algú ha consultat les bases de Convergència i d’Esquerra per saber què pensen de tot plegat?
El 27-S no van aconseguir la majoria absoluta que buscaven i ara els toca negociar. Cap de les formacions amb representació al Parlament hi vol pactar. I la línia vermella de la CUP és meridiana.
Què en pensen de les paraules de Mas d’ara fa un any: “Puc encapçalar la llista i hi estic en disposició, però també la puc tancar. Ja veuen que no hi ha condicions personals”.
Què en pensen de personalitzar el procés independentista i que la responsabilitat de guiar-lo políticament recaigui en una sola persona.
Què en pensen que el procés es paralitzi perquè Mas vol ser president?
Amb quina legitimitat defensen la candidatura de Mas els dirigents de JxS Oriol Junqueras, Marta Rovira, Muriel Casals, Jordi Sánchez, Raül Romeva i cia? Amb la legitimitat que els dóna un congrés que no han celebrat?
