No és l’únic però sí l’últim invent per vendre més. Com gairebé sempre, ha estat trasplantat dels Estats Units d’Amèrica i fa furor, pel que sembla més mediàtic que real perquè, com la serp que es mossega la cua, Black Friday fa la competència a les tradicionals vendes de Nadal.
En definitiva, no es tracta de res més que d’unes rebaixes en una data fixada, que va néixer a principis dels 60 del segle passat a la ciutat de Filadèlfia. La gent, ociosa, sortia massivament al carrer l’endemà de la gran festa americana d’Acció de Gràcies i els agents de trànsit, desbordats pel tràfec de vehicles i persones, van començar a denominar la jornada com black friday (divendres negre). Algun espavilat comerciant -com l’escriptor valencià Vicente Clavel que, el 1926, es va inventar allò de la rosa i el llibre a Sant Jordi-, va tenir la idea de convertir la jornada d’esbarjo en data de compres i la pensada va fer fortuna. I, en aquesta cultura del mercat, de seguida es va interpretar que “black” venia dels números (negres) dels comerços, gràcies a la pujada de les vendes.
Com succeeix amb el fenomen outlet -que va començar amb la venda de peces de confecció de la temporada anterior, a preu més baix i s’ha generalitzat com un segment comercial amb vida pròpia-, Black Friday es va expandir acceleradament. De celebració local va passar a esdevenir, el 1975, senyal d’identitat de tota Amèrica del Nord i ràpidament es va estendre pel món, com va passar amb la imatge del Pare Noel gras i vermell (invent d’un anunci de Coca-Cola del 1920) o la festa de Halloween. A Mèxic, per exemple, s’ha rebatejat amb el nom d’El buen fin, amb la particularitat que, a més d’oferir promocions, s’ofereix crèdit a mesos vista sense interessos. Aquesta pràctica està sent qüestionada perquè fomenta l’endeutament de la gent. Una altra perversió del Black Friday, comuna a totes les rebaixes, és inflar els preus abans per, suposadament, aplicar descomptes significatius durant El buen fin.
Als EUA, el “Divendres negre” no és oficialment festiu, però moltes empreses concedeixen el dia lliure als seus empleats. Així, no és estrany que la quantitat de compradors es multipliqui si molta gent té temps per picar l’ham de les ofertes. Des de l’any 2005, Black Friday ha estat el dia que ha registrat més moviment comercial de l’any i el 2013, al voltant de 141 milions de nord-americans van efectuar compres aquest dia, per valor de 57.400 milions de dòlars. No obstant això, no és or tot allò que lluu. Molts comerços americans dubten de la seva rendibilitat perquè, entre altres motius, l’única cosa que s’aconsegueix és avançar les compres, a més d’afectar negativament els marges, generar cues i, en general, acabar afectant la marca. Hi ha cadenes, com Asda (Regne Unit) o Primark arreu del món que no participen en el Black Friday perquè han arribat a la conclusió que les pujades de les vendes localitzades en un dia concret acaben passant factura.
A més, al Black Friday “presencialista” li ha sorgit un fort competidor, Internet, com li està passant al joc. Cosa, per cert, que no semblen veure els promotors de Barcelona World -inclòs Artur Mas-, que es plantegen obrir casinos quan la gent juga a la Xarxa; fenomen que està enfonsant el tradicional model de Las Vegas. L’invent es denomina Ciber Monday (Ciberdilluns), que és un dia dedicat a les compres per Internet, en el qual s’han arribat a facturar als EUA 1.200 milions de dòlars. I, com és el cas de les tendències en les rebaixes, després del “Divendres negre” han començat a aparèixer el “Dijous gris” i altres semblants, que no són cap altra cosa que ampliacions de dates amb l’oferta.
De fet, a Espanya així s’interpreta. Molts comerços estenen el Black Friday a dijous, divendres, dissabte i diumenge. Cosa que de cap manera garanteix les compres. Ja fa tres anys, els comerços del barri de Salamanca, Madrid, un dels districtes més comercials de la ciutat, van oferir descomptes especials i van obrir més enllà de l’horari habitual, però la iniciativa va fracassar.
En qualsevol cas, l’OCU, com amb qualsevol rebaixa, aconsella comparar, reclamar el tiquet a l’hora de comprar i, en general, resistir-se a les compres compulsives. Perquè no és molt recomanable atipar-se, per exemple, de salmó, tot i que, com és el cas, alguns supermercats ofereixin descomptes de fins al 80%. Encara que també sabem que en el capitalisme insistent que ens envaeix res s’escapa al consum instantani, des de les notícies fins al sexe, la política o els creuers.
