Oriol Junqueras li ha clavat la ganivetada definitiva a Artur Mas. Amb aquella cara de bon noi i aquell to de no trencar cap vidre que utilitza quan etziba les declaracions més agosarades, el president d’Esquerra Republicana ha dit que ja no cal cap referèndum. N’hi va haver prou amb les eleccions del 27 de setembre. Ni full de ruta, ni mandangues. Tirem pel dret.
A Junqueras ja no el preocupa què pensarà el president de la Generalitat en funcions de la seva decisió, anunciada al Consell Nacional del partit del passat dissabte. Artur Mas ja és història. El van enterrar conjuntament un jutge d’El Vendrell i el portal Economia Digital, que el va enxampar reunint-se d’amagatotis amb Jordi Pujol.
Mas al·lega que rere el jutge d’El Vendrell que ha enviat a presó al tresorer de Convergència Democràtica hi ha una maniobra de l’Estat contra ell, el seu partit i el procés independentista. I acusa Economia Digital de seguir-lo. Arguments que poden tenir part de veritat, tot i l’ús incorrecte de la paraula Estat quan es refereix al govern del PP i la manca de lògica de pretendre que els mitjans de comunicació no segueixin les passes dels presidents de la Generalitat.
La resposta xulesca als diputats que li van demanar explicacions de la seva reunió amb Pujol és el prolegomen de la seva retirada. La frase “m’he reunit quatre o cinc vegades amb Pujol. I què?” passarà a la història de Catalunya, com les amonestacions que aquest darrer va fer als diputats quan va comparèixer al Parlament de Catalunya arran de confessar que va compaginar la presidència de la Generalitat i l’evasió fiscal durant 23 anys.
Se’n sortirà Junqueras sense Mas en la nova aventura? Tornarà a posar per davant algú altre que s’endugui les bufetades, com ha passat fins ara? Jugarà Neus Munté aquest paper?
Hi ha molta gent que creu que el procés sobiranista quedarà tocat de mort si Artur Mas llença la tovallola. El mateix Mas entre ells. No està gens clar que sigui així. Al contrari, aquest procés pot guanyar simpaties si trenca amb la rèmora que representa la corrupció i el conservadorisme del tàndem Pujol-Mas. Tot i que també és cert que potser guanyi simpaties però perdi suport electoral. De tota manera, si no hi ha referèndum, tant li fa, deu pensar Junqueras.
