Aquests dies que Catalunya “està de moda” en l’agenda informativa internacional, he rebut la visita de diversos periodistes de Madrid, de la resta d’Espanya i de l’estranger que s’interessen per conèixer la meva opinió sobre què està passant a casa nostra. Jo, el primer consell que els dono és que no es creguin la imatge que reflecteixen els mitjans de comunicació que puguin llegir, escoltar o veure durant la seva estada a Barcelona.
Amb l’excusa -del tot lloable- de la protecció i promoció de la llengua catalana, la Generalitat convergent ha instaurat, des de l’arribada de Jordi Pujol al poder, l’any 1980, i fins als nostres dies, un pervers sistema de control mediàtic a través de mecanismes com les subvencions, la publicitat institucional o l’atorgament de crèdits i avals (incobrables). Als meus amics periodistes de fora els ho dic de manera contundent: no hi ha cap altre país a la Unió Europea com Catalunya on els diners públics s’emprin massivament i de manera tan descarada per subornar els mitjans de comunicació.
Aquest enorme dispendi cobreix dos objectius: d’un cantó, garanteix un seguidisme absolut de l’opinió publicada a les consignes que emanen del Palau de la plaça de Sant Jaume; de l’altre genera la complicitat necessària per tapar els gravíssims casos de corrupció que esquitxen les institucions catalanes i evitar així que el seu coneixement arribi a la societat desinformada. Els mitjans de comunicació han deixat de ser el quart poder a Catalunya i s’han convertit en un apèndix complaent i complementari del poder polític. Un corol·lari d’aquesta aberrant anomalia democràtica és la curosa selecció de qui té dret i qui no a tenir presència en els altaveus mediàtics, tant públics com privats. De manera sistemàtica, tots els dissidents que no combreguem amb la “doctrina oficial” i maldem per mantenir la nostra llibertat de criteri -entre els quals m’hi incloc- hem estat condemnats, des de fa anys i panys, al silenci i a la marginació. És per això que existeix EL TRIANGLE!
En vigílies de les eleccions del 27-S, el departament de Presidència de la Generalitat va fer públiques les subvencions que enguany atorga als mitjans impresos i als diaris digitals. La llista omple més de 30 pàgines i hi ha absolutament totes les publicacions que vehiculen l’opinió a Catalunya, tret d’honroses excepcions, com és el cas d’EL TRIANGLE.
A partir d’aquesta constatació, aconsello als periodistes que se m’adrecen que agafin el metro i vagin a Santa Coloma de Gramenet. Aquí podran trobar un tast de la Catalunya real, en contrast amb la Catalunya deformada que reflecteix el mirall de La Vanguardia o de TV3.
