Des de l’any 1976 i fins a l”any 2012 no m’havia perdut cap celebració de la Diada Nacional de Catalunya. En total, 36 anys anant als actes i manifestacions de l’Onze de Setembre! En canvi, no vaig anar a la cadena humana del 2013 ni a la V del 2014 i enguany tampoc aniré a la Via Lliure. Crec, modestament, que no sóc un cas únic. Conec molts amics/amigues que han fet exactament el mateix.
Respecto, per tolerància i convicció, la llibertat d’expressió sense límits i, en conseqüència, defenso el dret dels qui promouen la secessió de Catalunya. Però els haig de dir que són poc intel·ligents. Admiro la seva tenacitat, la seva capacitat d’organització i l’habilitat per “segrestar”, moguts pels seus interessos polítics i econòmics, la Diada d’aquests tres últims anys. Ara bé, amb aquesta estratègia “monopolista” han aconseguit que milers de catalans hàgim deixat de considerar l‘Onze de Setembre com una festa unitària de la catalanitat, on hi cabíem tots, i per això he deixat de participar-hi.
Dividir la societat catalana entre independentistes i no independentistes és un error de manual, perquè és simplista i fal·laç. Per exemple, jo no em considero un “unionista” –en el llenguatge dels sobiranistes- i tampoc no em considero un independentista. Posar la gent en aquesta disjuntiva és una manipulació maniquea que, des de la meva llibertat, em nego a acceptar i que considero intel·lectualment miserable. El pensament de la humanitat ha evolucionat i, en el context de la Unió Europea, l’etapa dels estats-nació està feliçment superada i caminem, plegats, cap a la integració. Per això es va crear, precisament, la Unió Europea!
Als independentistes només els recomano una cosa: que es passegin pels barris i ciutats de majoria castellanoparlant de Catalunya i que obrin els ulls i les orelles. Aquesta és la realitat –ni bona ni dolenta- que cal acceptar i interioritzar. L’Onze de Setembre era i hauria de ser la festa de tots, no només dels independentistes. Hi ha un sentit de la catalanitat que és aclaparadorament majoritari i que cerca el denominador comú. Afortunadament, aquest “esperit” unitari l’hem conegut i gaudit en diversos moments de la nostra història recent: amb l’Assemblea de Catalunya, amb el retorn del president Josep Tarradellas i el restabliment de la Generalitat, amb el Consell de Forces Polítiques, amb la majoria qualificada que va donar suport als Estatuts d’Autonomia de 1979 i de 2006, amb el concepte democràtic del dret a decidir (a decidir-ho tot)…
Catalunya ha avançat i avançarà no amb la divisió traumàtica independentistes/antiindependentistes, sinó amb la suma de constitucionalistes, federalistes, confederals i independentistes. La voluntat per reformar i modernitzar la Constitució de 1978 és assumida, actualment, per tot l’arc polític espanyol, fins i tot pel PP. Aquest és un bon punt de partida que ha de comportar –siguem seriosos- un punt de trobada, més d’hora que tard.
La independència de Catalunya no esdevindrà. Almenys, en aquest període concret de la nostra història. Caldria que aquest sentiment fos compartit, com a mínim, per les 3/4 parts de la població catalana i això, per moltes raons, no és així. Deixem que les dinàmiques internes evolucionin i madurin: tal vegada, d’aquí deu o vint anys, en funció de què passi amb el procés d’integració europea i amb la reorganització de les majories polítiques a l’Estat espanyol, haurem arribat aleshores a l’edat adulta de l’independentisme i aquest projecte impregnarà la immensa majoria de la societat catalana, cosa que ara no passa.
Deu o vint anys no és molt de temps. Pensem que el dictador Francisco Franco va morir fa 40 anys i que, com deia Alfonso Guerra –en això tenia raó- a l’Espanya d’avui “no la coneix ni la mare que la va parir”. Passi el que passi el 27-S, jo ho tinc clar: m’agradaria que recuperéssim la via del catalanisme unitari i que la Diada Nacional de l’any que ve tingui un perfil on els meus amics/amigues i jo puguem participar-hi en llibertat, amb alegria i sense la sensació de ser uns ninots manipulats per les urgències judicials de la “màfia del 3%”.
