Jordi Gaseni, alcalde de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre) des d’aquest mes de juny, s’ha trobat una herència gens fàcil de gestionar: 50 milions d’euros de deute.
Segons el consistori, aquest municipi deu 18 milions d’euros als bancs, 10,5 milions a la companyia d’aigües (Aqualia), 8 milions per factrues impagades, 8 milions més corresponents a una residència d’avis (tancada), 1,2 milions a l’adjudicatària del servei elèctric (FCC) i uns 4 milions relacionats amb sentències judicials i els seus interessos. “Hi ha deutes comercials, obligacions amb empreses, factures fora de termini a proveïdors, obligacions amb empreses concessionàries…”, especifica l’alcalde.
El regidor d’Hisenda i primer tinent d’alcalde, Antonio Espuny, assenyala que es tracta d’un endeutament per habitant de gairebé 6.000 euros que situa aquesta localitat entre les més endeutades d’Espanya.
L’alcalde Gaseni ha promès fer un balanç més exhaustiu quan hagin passat els 100 primers dies del seu mandat, mentrestant cerca solucions al problema. “De cara el setembre hem de tenir el pressupost del 2016”, indica.
La Cala Gestió
Segons el nou Govern municipal, els seus antecessors, de CiU, han justificat l’endeutament amb la creació de patrimoni, un patrimoni sobrevalorat, segons Espunya, per la Cala Gestió. Aquesta societat municipal és l’epicentre de l’escàndol pel qual foren imputats l’exalcalde convergent Andreu Martí i el gerent de la citada societat, Antonio Martos.
Com va publicar EL TRIANGLE, el jutjat número 1 de Tortosa va posar fil a l’agulla sobre un affaire que arrenca d’una denúncia presentada el 2013 davant l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), on s’exposava que la Cala Gestió havia adjudicat a la societat Efial Consultoria SL dos contractes per import de 464.500 i 396.965 euros. Martos, gerent de La Cala Gestió, era, a la vegada, el fundador i president d’Efial Consultoria.
En l’escrit de denúncia inicial, lliurat per un particular a l’OAC, es relatava que les activitats de la Cala Gestió podien ser assumides sense problemes per la plantilla de funcionaris de la localitat i que l’empresa municipal, mancada d’instal·lacions, materials i personal, portava a terme les seves activitats mitjançant Efial. A més, el denunciant posava de manifest la incompatibilitat legal entre els càrrecs de gerent d’una empresa pública i una altra privada.
La Fiscalia va impulsar el cas perquè considerava que es podria haver comès un delicte d’activitat prohibida per un funcionari públic, un delicte de negociació prohibida, o tots dos.
El mateix denunciant indicava que aquests fets s’emmarquen en un entramat on es troben implicats diferents Ajuntaments catalans mitjançant empreses municipals creades ad hoc.
La contractació d’Efial per part de l’Ajuntament de Torredembarra, quan l’encapçalava el convergent Daniel Masagué, també està sota la lupa en les investigacions sobre corrupció en aquest municipi, d’actualitat per l’ingrés a la presó de Jordi Sumarroca, conseller delegat de Teyco, acusat d’haver subornat a Masagué.
