La sala civil del Tribunal Suprem ha decidit acceptar a tràmit només una de les dues demandes de paternitat presentades contra l’anterior rei d’Espanya. És la de la belga Ingrid Sartiau perquè, segons ha transcendit, en ella existeixen indicis que justifiquen l’estudi en els termes que, interpreta el Suprem, contempla la Llei d’Enjudiciament Civil. En canvi, la d’Albert Solà, un empordanès criat per una família adoptiva, no ha estat admesa a tràmit.
Ha marcat la diferència en el cas de Sartiau un acte notarial firmat per la seva mare, en la qual relata una relació sexual amb un home de 31 anys, el 1965, la identitat del qual, suposadament, desconeixia en aquell moment. Més tard es va assabentar, segons la versió de Sartiau, que es tractava del futur rei d’Espanya, qui ja estava casat llavors.
Sartiau i Solà, ambdós majors que el rei Felip VI, van adjuntar a una demanda de paternitat conjunta, el 2012, una prova d’ADN que indicava que hi ha un 91% de possibilitats que siguin germans. Un cop Joan Carles de Borbó va abdicar, tots dos van reactivar els intents de ser reconeguts com a fills seus. Ara, Joan Carles I té 20 dies per respondre, si es vol personar, la qual cosa és poc probable. Sartiau pretén que es realitzi una prova d’ADN a l’anterior rei d’Espanya.
