No ell sinó jo. Perdoneu la sortida egocèntrica, però resulta que el divendres que ve estic convocat a la Comissió d’investigació sobre el frau i evasió fiscals i les pràctiques de corrupció política del Parlament de Catalunya. La sessió promet. No per la meva compareixença, que ja avanço que no pot aportar grans novetats, com per les altres.
A partir de les deu del matí hi ha previstes cinc compareixences. La primera, com a testimoni, és la de l’ex-fiscal anticorrupció, Carlos Jiménez Villarejo, un dels dos instructors de la querella pel cas Banca Catalana, que tant de soroll va causar a principis dels anys vuitanta. Abans de vacances va comparèixer el seu company en aquella investigació, el fiscal José María Mena, i ja va animar força el “cotarro”.
La intervenció de Jiménez Villarejo, però, pot ser d’aquelles que ara en diuen “de traca”. Ha participat a fons en la redacció de la querella que Guanyem, Podem i ICV van presentar contra Jordi Pujol i d’altres persones arran de la confessió de l’ex-president de la Generalitat que va tenir diners amagats a l’estranger durant 34 anys. Una compareixença que CiU ha hagut d’empassar-se i que mai no hauria volgut veure a la cambra catalana.
Després ens toca al torn a quatre periodistes. Estem cridats a la Comissió en qualitat d’experts. Jaume Reixach i jo perquè vam publicar, juntament amb l’Enric González, el llibre Banca Catalana, más que un banco más que una crisis, l’any 1985. Jordi Oliveres i Fèlix Martínez perquè han publicat Jordi Pujol: En nom de Catalunya (2005) i Qui és Jordi Pujol? (2014).
L’espectacle està assegurat.
O no.
Em temo que dijous, poques hores abans que comenci la sessió de la Comissió, el president de la Generalitat, Artur Mas, anunciï la convocatòria d’eleccions avançades i, per tant, la dissolució del Parlament. A favor nostre juga que la setmana següent està previst el debat dels pressupostos de la Generalitat. I el més lògic seria que CiU i ERC es posin d’acord per aprovar els pressupostos i dissoldre la cambra després.
Però com que fa temps que la lògica no impera en la política catalana, no començaré a preparar la meva intervenció de divendres a la Comissió parlamentària fins que no escolti la del president de la Generalitat.
Que hi ha molta feina a fer i poc temps disponible.
