El president Artur Mas, “orgullós” del “bon exemple” de la ciutadania, les entitats i els governs d’administracions locals i de la Generalitat en la jornada participativa del 9N, ha anunciat que convocarà una ronda de consultes amb ERC, ICV-EUiA, la CUP i el PSC per escoltar “posicions i propostes” i veure quin consens es pot assolir pel que fa a utilitzar unes futures eleccions com a instrument de votació d’una “consulta definitiva”. Però, d’entrada, ha tirat un gerro d’aigua freda sobre aquells que volen eleccions anticipades.
Eina i objectiu
Mas ha fet èmfasi en “l’error” de convocar unes eleccions per “votar per votar”, donat que, segons el seu parer, cadascú votaria per un motiu diferent i això donaria lloc a un debat “confús” que “dificultaria els acords”. La seva proposta consisteix a convocar, si aquesta és la conclusió després de la citada ronda de reunions, unes eleccions que només serien una eina al servei de la “consulta definitiva”, que es marca com a horitzó. “L’objectiu és fer la consulta i resoldre aquest tema per molts anys”, ha declarat. I ha afegit que “les eleccions ordinàries es poden anticipar” però tenen “cicles naturals” i no sembla disposat a avançar-les.
Amb el PSC
A més, el president català ha posposat l’explicació de les seves conclusions definitives sobre l’escenari que genera el 9N fins al final de la ronda de contactes amb les forces parlamentàries -excepte el PP i Ciutadans-. En aquest sentit, ha declarat que completarà la seva reflexió i presentarà les seves iniciatives d’aquí a uns dies. Ha subratllat, així mateix, que inclou el PSC perquè preveia el dret a decidir en el seu programa electoral i havia votat a favor de la llei de consultes no referendàries.
“Alta política”
D’altra banda, ha divulgat el contingut de la carta que ha remès al president espanyol, Mariano Rajoy: una proposta per fixar condicions de diàleg permanent enfocada a l’exercici vinculant del “dret a decidir”, un plantejament per assumir plegats la via britànica i canadenca perquè Catalunya pugui votar com Escòcia i el Quebec -opció que considera preferent-, una descripció del 9N com el “punt culminant de les mobilitzacions a favor del dret a decidir” i de la “tossuda” “realitat catalana” i una advertència sobre la possibilitat d’emprar unes eleccions com a eina per celebrar una consulta.
“Menys tribunals i menys política”, ha apuntat com a argument central Mas, qui ha indicat que s’activa la Fiscalia quan “s’hauria de fer alta política”. Amb relació a l’anunci d’Alícia Sánchez-Camacho, qui avançava aquest dimarts al matí que la Fiscalia actuarà contra Mas i alguns consellers, Mas ha etzibat: “si el PP és la Fiscalia, apaga y vámonos“.
Atac informàtic
Al principi de la seva intervenció, Mas ha explicat que els sistemes d’informació de la Generalitat han patit una allau d’atacs informàtics els dies 8 i 9 de novembre, dels quals es desconeix l’autoria i contra els quals estudiaran accions legals. Aquests atacs s’haurien multiplicat, ha declarat, per 60.000 i haurien representat el 90% de tots els atacs informàtics a Espanya el darrer cap de setmana. També ha especificat que aquestes accions van posar en perill, durant unes hores el passat dissabte, l’accés al Servei d’Emergències Mèdiques, als historials clínics i a la dispensa de medicaments (recepta electrònica).
El 9N, “com un rellotge”
Mas s’ha congratulat pel fet que l’operatiu de la consulta funcionés “com un rellotge” malgrat “impediments”, “condicions dures” i el fet d’haver-se celebrat “sota pressió”. Tanmateix ha destacat el mèrit col·lectiu de la jornada, que interpreta que reforça Catalunya i que posa de manifest “la voluntat de ser”, que “no som un objecte polític en mans de ningú, sinó un subjecte polític” amb tots els atributs.
Cleca a ERC
A més, el president també ha tingut ‘records’ per a ERC. Sense citar la formació liderada per Oriol Junqueras, el president català ha relatat que “vàrem arriscar” en el 9N per tenir “locals oberts” i que, com a conseqüència, s’han quedat en minoria al Parlament.
