La Generalitat continua invertint en neu. El conseller Andreu Mas-Colell va atorgar el setembre passat un aval de 400.000 euros a l’estació de Boí-Taüll, el complex de muntanya de l’Alta Ribagorça que, des de fa cinc anys, està amb l’aigua al coll per les dificultats econòmiques de l’empresa explotadora i del seu primer accionista –el grup madrileny Nozar, encapçalat per Luis Nozaleda– que s’han traduït en continus conflictes laborals. Davant aquesta situació, cada cop hi ha més veus a la comarca que demanen al govern d’Artur Mas que, a través de l’empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat, assumeixi l’estació d’esquí de Boí-Taüll, tal com ha fet amb les d’Espot, Port Ainé, Vallter i, molt abans, amb les de Núria i la Molina.
ERO encadenats
Boí-Taüll agonitza. Des de fa cinc anys, precisament arran del concurs de creditors de Nozar -al qual seguiria després la suspensió de pagaments de Promocions Turístiques de la Vall, que explota el complex ribagorçà–, els empleats de l’estació d’esquí han patit successius ERO i se’ls han congelat els sous, tot amb l’excusa de garantir la supervivència de l’empresa, i en aquests moments els deuen les tres últimes nòmines, a més d’un terç de la de març, així com les liquidacions del personal estacional que només treballa a l’hivern: en total, uns 450.000 euros en salaris.
En declaracions a EL TRIANGLE, Manuel Romero, secretari d’Organització de CC.OO de les comarques de Lleida i membre del comitè d’empresa de Boí-Taüll, explica que l’acte de conciliació de la setmana passada i les repetides reunions amb la direcció de l’empresa han acabat sense acord.
Contra Promocions Turístiques de la Vall –hereva de Boí-Taüll SA– s’han presentat 162 demandes per quantitats salarials, corresponents als actuals empleats de la plantilla, si bé ara a l’estiu només n’hi treballen una quarantena, que es podrien ampliar en quinze contractes més a l’agost. En la primera setmana de juliol, l’ocupació dels hotels i apartaments turístics del complex només era del 30%.
Comunicats inflats
L’empresa acostuma a difondre comunicats sobre la suposada bona marxa de l’activitat que contrasten amb la situació dels seus treballadors. Per exemple, el març passat informaven que s’havia tancat la temporada d’hivern amb un increment del 50% de les ocupacions hoteleres respecte a l’any anterior, però encara deuen una part de la nòmina d’aquell mes.
LLEGEIX L’ARTICLE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
