El ministre de la creu i la porra

Fernández Díaz ha fet condecorar les verges del Pilar i de l'Amor amb distincions publicades al BOE
jorge fernandez diaz
jorge fernandez diaz

El ministre de l’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, és una rara avis en la política europea, on les creences religioses personals es consideren una qüestió de l’àmbit estrictament privat que mai no han de transcendir a l’acció pública, atesa la pluralitat de les societats democràtiques. Però, des que l’any 1991, Jorge Fernández Díaz va “caure del cavall” durant una estada a Las Vegas i va decidir convertir-se fervorosament a la pràctica religiosa del catolicisme, no ha dubtat en barrejar les seves íntimes conviccions teològiques amb l’exercici de les seves responsabilitats polítiques.

Aquesta simbiosi s’ha fet més evident que mai arran que el seu amic Mariano Rajoy el nomenés, l’any 2011, ministre de l’Interior i això ha provocat nombrosos incidents amb els sindicats més representatius de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional, que no comparteixen la febrada religiosa de Jorge Fernández Díaz. El ministre és membre de l’Opus Dei i “cavaller” de l’Orde Constantiniana de Sant Jordi. Segons ha explicat en entrevistes que li han fet, cada dia va a missa, passa el rosari i dedica una estona a resar i a les lectures pietoses. També es considera un fan de Santa Teresa de Jesús, a qui invoca amb freqüència en públic.

L’intrigant confessor
Algunes de les seves frases són antològiques: “Déu és el gran legislador de l’Univers”, “vivim en una societat on el pecat original existeix en estat químicament pur” i “la política és un magnífic camp per a fer apostolat”. Sobre el ministre exerceix una gran influència el capellà Silverio Nieto, que és assessor jurídic de la Conferència Episcopal Espanyola i ha esdevingut el seu confessor particular. Aquest intrigant personatge, que abans de ser ordenat sacerdot havia estat subinspector de policia durant la dictadura franquista i, més tard, jutge i magistrat, es mou com una anguila per les clavegueres del Vaticà i se’l considera el ‘poder fàctic’ a l’ombra del ministeri de l’Interior, fins al punt d’influir en el nomenament de molts comandaments de la Policia Nacional en funció de les seves inclinacions religioses.

LLEGEIX L’ARTICLE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER DE EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA  

(Visited 36 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari