L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha fixat la Diada de Sant Jordi del 2015 com la data “plausible” i “desitjable” per proclamar la independència de Catalunya, així com la votació d’una Constitució catalana l’11 de setembre del 2015, segons consta en el full de ruta que l’assemblea general d’aquesta entitat votarà el proper 5 d’abril.
Quatre escenaris
Aquest document preveu quatre escenaris en el camí cap a la independència que van des d’un amb una consulta “més o menys tolerada” en un context polític que asseguri “l’estabilitat i la fiabilitat suficients” fins al de l’oposició de l’Estat, passant per un altre d’intervenció política i jurídica d’Espanya a Catalunya i pel d’una situació de manca de llibertats i garanties que faci desistir la Generalitat.
“Un cop d’Estat”
Les ambicions secessionistes d’aquest full de ruta han irritat d’allò més el sector més bel·ligerant de la premsa conservadora espanyola. Un editorial d’ABC reclama avui la dissolució de l’ANC, considerada pel diari de Vocento com una titella política de CiU. Libertad Digital, per la seva part, descriu el full de ruta de l’ANC com el disseny d’un cop d’Estat.
D’altra banda, l’editorial d’El Mundo apunta avui directament cap a Artur Mas per la seva intenció de mobilitzar, mitjançant una circular remesa per la Conselleria d’Interior, els Mossos d’Esquadra el proper 9 de novembre, data de la consulta sobiranista, i insta el Govern espanyol a actuar.
Els números de Margallo
L’escomesa del govern espanyol contra el procés independentista a Catalunya ha consistit, en les darreres hores, en l’elaboració d’un nou informe per part del Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació que el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha titllat de “margallada”.
Aquest document, redactat per ser difós en les ambaixades espanyoles d’arreu del món i revelat per El Periódico, exposa, com a efectes immediats de la independència catalana, no només la sortida automàtica de Catalunya de la Unió Europea, sinó també una davallada dels ingressos fiscals i del PIB del 10% al 20%, una reducció dels ingressos per turisme estimada en 15,5 milions d’euros i un increment del deute que podria assolir el 78,4% del PIB, entre d’altres conseqüències econòmiques negatives.
