És possible una Catalunya independent, però exclosa de la Unió Europea i sense reconeixement de les Nacions Unides? Al món hi ha, en l’actualitat, deu països que tenen existència formal però que estan en els llimbs del dret internacional. Seria en aquesta etèria Comunitat per a la Democràcia i els Drets de les Nacions on s’integraria la futura Catalunya independent, en companyia de:
Transnístria, la república pro russa escindida de Moldàvia, que té el reconeixement d’Abkhàsia i Ossètia del Sud.
Abkhàsia, una república situada al Mar Negre, escindida de Geòrgia i que compta amb la protecció militar i econòmica de Rússia. Té una població de 200.000 habitants i va declarar unilateralment la seva independència l’any 1992, a la qual van seguir dues guerres amb Geòrgia (1992 i 2008). Ha estat reconeguda internacionalment per Rússia, Veneçuela, Nicaragua, Transnístria i les illes de Nuaru, Vanuatu i Tuvalu.
Ossètia del Sud, territori que forma part de Geòrgia però que va decidir, en un referèndum celebrat al 2006, separar-se d’aquesta república i formalitzar la seva unió amb Ossètia del Nord i la Federació Russa. El país té 80.000 habitants i va patir una cruenta ofensiva militar de Geòrgia al 2008, que va ser rebutjada per l’exèrcit rus. Compta amb el reconeixement diplomàtic de Rússia, Transnístria, Veneçuela i Nicaragua.
República Turca del Nord de Xipre, que ocupa una tercera part d’aquesta illa mediterrània i està habitada per 250.000 persones, en la seva majoria descendents dels antics colons turcs que s’hi van establir durant la dominació otomana. La seva independència data de 1974, davant el temor que la “dictadura dels coronels” imposés l’enosis (integració de Xipre a Grècia). Malgrat els intents negociadors, la reunificació amb la comunitat greco-xipriota ha estat impossible fins ara i l’illa resta dividida per l’anomenada línia verda. Aquesta república està reconeguda per Turquia i per l’Organització de la Conferència Islàmica.
L’Estat de Palestina, que reivindica la seva capitalitat a Jerusalem, és membre observador permanent de les Nacions Unides i ha estat admès a la Unesco. Compta amb el reconeixement de 130 països i només cinc s’oposen a la seva plena integració a la comunitat internacional: Israel, Estats Units, Canadà, la República Txeca i Panamà. La clau de volta del conflicte amb Israel és la restitució dels territoris conquerits per Israel al 1967 durant la Guerra dels Sis Dies, bona part dels quals han estat ocupats en els últims anys per colons jueus.
Kosovo, estat de majoria albanesa incrustat en un territori reivindicat històricament per Sèrbia. Després de la guerra de 1999 i la intervenció de les tropes de l’OTAN, Kosovo va proclamar la seva independència a l’any 2008. Tot i això, no forma part de les Nacions Unides davant l’oposició de Rússia i Xina. Per contra, compta amb el reconeixement internacional d’un centenar de països, entre els quals els Estats Units i la majoria dels estats membres de la Unió Europea, tret d’Espanya, Grècia i Romania. La seva població és d’uns dos milions d’habitants i l’euro ha esdevingut la seva moneda oficial.
LLEGEIX L’ARTICLE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’AQUESTA SETMANA
