La pregunta és en boca de tothom: per què la gent aguanta tant? L’Estat espanyol és, des d’un punt de vista macroeconòmic, insostenible. Els principals indicadors estan en vermell i dibuixen un quadre paorós, sense parió a la Unió Europea.
El Producte Interior Brut (PIB) ha experimentat al 2013 una nova contracció del -1,3%. Des de l’inici de la crisi, que a l’Estat espanyol esclata amb retard al 2009, el PIB s’ha reduït en aquests quatre anys un -6,8%
En paral·lel, l’atur ha tingut un increment brutal. Segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), al tercer trimestre de l’any 2007 (moment de màxima de contractació laboral per coincidir amb la temporada turística d’estiu) a l’Estat espanyol hi havia 20,5 milions de persones que treballaven i 1,7 milions d’aturats. Si anem a l’EPA del tercer trimestre del 2013, els resultats són aterridors: 16,8 milions de persones ocupades i 5,9 milions d’aturats. És a dir, des de l’esclat de la crisi de les subprime a Wall Street i fins avui s’han destruït 4,2 milions de llocs de treball. A 1,8 milions de llars espanyoles tots els seus membres estan sense feina.
Dos treballadors per pensionista
D’aquests 5,9 milions d’aturats que reflecteix l’EPA només 2,8 milions reben algun tipus de subsidi de desocupació, amb una retribució mitjana de 864 euros. D’aquests, aproximadament el 10% són immigrants que s’han quedat entrampats sense feina. El pagament d’aquests subsidis d’atur suposa uns 2.500 milions d’euros mensuals a les arques de l’Estat.
En el mateix període, el nombre de pensionistes ha passat de 7,5 milions de persones a 9,2 milions. Això suposa una despesa mensual per a la Seguretat Social d’uns 8.000 milions d’euros. En l’actualitat, ja hi ha menys de dos treballadors en actiu per sufragar els 5,6 milions de jubilats, els 2,3 milions de vídues, els 300.000 orfes i el prop d’un milió d’incapacitats que cobren una pensió.
Policia i Exèrcit
Tot i les grans retallades que s’han fet en els últims tres anys, el nombre de funcionaris i personal laboral depenent de les administracions públiques supera els 2,5 milions. L’administració central dóna feina a 567.263 treballadors, dels quals gairebé la meitat corresponen als cossos i forces de seguretat de l’Estat (146.519) i a les forces armades (122.344). Les comunitats autònomes absorbeixen 1.281.373 treballadors públics, mentre que els ajuntaments i les diputacions tenen 549.010 empleats.
Amb aquests paràmetres, és obvi que l’Estat espanyol és totalment deficitari, està escanyat financerament i ha de recórrer de manera permanent a l’endeutament. Si a l’any 2007, el deute públic de les administracions era de 382.307 milions, l’any 2013 s’ha tancat fregant el bilió d’euros. Per terme mitjà, Espanya necessita cada any uns 200.000 milions d’euros de deute nou per poder fer front a les seves obligacions bàsiques: les nòmines dels funcionaris, les pensions, els subsidis, els serveis essencials (educació, sanitat i el funcionament de l’administració) i l’amortització del deute antic.
LLEGEIX L’ARTICLE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’AQUESTA SETMANA
