El petroli. Aquesta és la clau del procés per a la independència endegat a Escòcia i que culminarà en el referèndum del 18 de setembre de l’any vinent. Es calcula que a la plataforma marítima que hi ha davant de les costes escoceses hi ha enterrades encara reserves petrolieres i de gas per valor de més d’un bilió de lliures (1,6 bilions d’euros).
Si tenim en compte que a Escòcia hi viuen actualment 5,3 milions d’habitants, accedir a aquest fabulós tresor és com si a cada llar els toqués la grossa. Cada escocès, des dels nadons als més vells, tindria l’equivalent a 200.000 euros en hidrocarburs del Mar del Nord. A qui no li regalima la boca davant aquest autèntic regal, que és a tocar de la mà si Escòcia esdevé, a partir de l’any vinent, un Estat independent?
El ‘llac’ del nord
Òbviament, els escocesos saben que això no és el conte de la lletera i que la realitat és molt més complexa. En primer lloc, els pous de petroli són d’empreses privades que els exploten en règim de concessió. Per tant, el govern d’una Escòcia independent es limitaria a recaptar els impostos derivats d’aquesta activitat extractiva, que no són pocs: uns 10.000 milions d’euros anuals. Es calcula que en el futur estat escocès la indústria petroliera significaria el 12% del PIB.
El Mar del Nord és un «llac» que connecta les costes d’Escandinàvia amb les de la Gran Bretanya i, pel sud, amb les de França, Bèlgica, Holanda, Alemanya i Dinamarca. En aquest «llac», que té una superfície equivalent a la de la península ibèrica, s’hi van localitzar, a finals dels anys seixanta, uns importants jaciments de petroli i de gas.
LLEGEIX L’ARTICLE SENCER A L’EDICIÓ EN PAPER DE EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
